Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Élie Berthet (II)




Seguim amb les aventures palpitants del llibre Le Val d’Andorre d’Élie Berthet. Isidoro i els viatgers francesos arriben exhausts a la propietat de la família Duba després de viure uns moments d’esglai amb la trobada dels contrabandistes. A l’entrada hi ha una verge de fusta ornamentada amb flors silvestres davant de la qual els andorrans que arriben es treuen el barret que porten a sobre de les barretines vermelles (sic!). Una propietat que a l’autor li recorda els temps patriarcals i una societat poc civilitzada. Entren a sala comuna, on els mossos i pastors s’han aplegat al voltant d’una taula de noguer al mig de la sala i amb un banc llarg a cada costat. Unes espelmes de resina donen llum, així com una gran llar de foc. Mengen en els seus plats de terra una mena de massa de blat amb una mica de porc salat, formatge fresc i beuen vi.

Així com van arribant, els homes es treuen la capa blanca i besen respectuosament la mà del vell que seu en una butaca de fusta prop de la xemeneia. Segons el que li expliquen de com ha anat la jornada, l’home reparteix elogis o retrets. En Bertren Duba, avi de l’Isidoro, és propietari d’un gran ramat i fortuna, havia estat síndic i és descendent del fidel company de Lluís el pietós, fill de Carlemany, a qui havia servit fidelment en les diferents guerres i que va saber ser generós amb delmes. 

El padrí Duba està acompanyat d’una jove de gran bellesa, la Maria Belsamet, promesa del seu net. L’autor ens conta que el verd i el groc fan part de la vestimenta dels andorrans. La Maria vesteix amb faldilla verda, mitges vermelles i davantal vermell amb ratlles negres. Porta una agulla d’or amb pedres brillants, símbol de ser la promesa d’un ric, i llueix uns esclops ornamentats. De l’altra banda de la sala, la seva mare amb el mocador blanc al cap que caracteritza a les vídues no li treu ull mentre va filant.

El vell Duba té grans esperances pel seu net. Pensa que serà batlle, síndic i després veguer. L’arribada de l’hereu amb els forasters no li fa gaire gràcia i el renya. Isidoro s’excusa clamant que és perillós per uns francesos anar a Espanya i no poden tornar a casa. La jove Cornélie es troba molt dèbil i la Maria de seguida tindrà cura d’ella sota l’atenta mirada de l’Isidoro, que s’ha enamorat d’ella.

El casament de l’Isidoro ha de tenir lloc en cinc dies i l’autor ens manté constantment en alerta amb els mals averanys que cauen sobre la casa Duba. Temps de revoltes, històries de contrabandistes, miquelets, amor i la venjança del Michael Moro que el padrí Duba intenta aturar. Hi reeixirà? El final estarà a l’altura amb tots els seus elements dramàtics.
Le Val d’Andorre d’Elie Berthet és una lectura amena, a mig camí entre la novel·la romàntica i la d’aventures, que barreja molts tòpics, inexactituds i misteris d’aquelles valls andorranes que feien somiar els nostres veïns gals al segle XIX.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte