Elles estan millor a la rereguarda

Les estadístiques així ho diuen i es reitera cada 8 de març: les dones ocupen ben pocs llocs de decisió, encara avui. Les barreres són diverses i sovint quasi imperceptibles. I estan àmpliament legitimades per una cultura que arrosseguem fa segles i segles i que enllaça amb aquella història que argumentava que la dona venia d’una costella treta de l’home. Un d’aquests murs de vidre són els judicis públics a què són sotmeses les poques dones que accedeixen a càrrecs de poder. Les seves accions sempre motiven tota mena d’improperis. I pobres d’elles si es veuen vinculades a algun escàndol. Recentment hem viscut un cas a la premsa espanyola en què es tractaven amb sorna les malifetes d’una consellera general a qui qualificaven de princesa i d’haver estat caçada en calces. Però d’exemples n’hi ha arreu. La destituïda presidenta del Brasil va ser titllada d’histèrica, estúpida i de tenir algun problema amb el seu aspecte físic. També la candidata demòcrata a presidenta dels Estats Units és objecte dia sí dia també d’insults i valoracions que en cap cas s’apliquen al seu contrincant. Fins i tot s’ha assenyalat que un dels punts que té en contra és la infidelitat del seu marit! Afirmacions que calen en ments sovint massa planes, o sobre terreny fèrtil, i que alcen el món contra aquestes sonades que estan en un lloc que no els pertoca. Preguntem-nos quina gosarà seguir els seus passos i arribar fins als estaments que remenen les cireres. Cridòria amb efecte dissuasiu assegurat. Millor seguim treballant a la rereguarda mentre d’altres recullen la glòria.