Elles: no ens n’oblidem ni un moment

Aquest mes de maig deixarà una estadística d’aquelles per oblidar a Espanya: sis víctimes de la violència masclista en tan sols set dies. Entre elles una dona embarassada i una criatura de 7 anys. Però què ens està passant? És la pregunta que no deixava de ressonar-me al cap a cada notícia que sentia en aquesta fatídica setmana. En el que portem d’any es comptabilitzen 28 feminicidis i des del 2003, que és quan es van començar a comptabilitzar aquests crims de manera oficial a l’Estat espanyol, se sumen 1.029 morts de dones a mans de les seves parelles o exparelles. Vistos els números, la pregunta segur que no és, què ens està passant, sinó què fa anys que ens passa? Hi ha experts que parlen que el confinament ha agreujat la situació: mentre tots estàvem tancats a casa, l’agressor tenia control sobre la situació. Un cop tots tornem a sortir i moure’ns, ells senten que perden el control i exerceixen la violència. Sigui el que sigui és evident que la xacra de la violència masclista ja s’ha endut massa víctimes. Elles no poden quedar en l’oblit. Hauríem de tenir clars els noms de totes elles, i de les criatures que han estat víctimes de la mateixa violència, ja sigui perquè també hi han deixat la seva curta vida o perquè han perdut la mare. Una setmana com la que s’ha viscut a Espanya aquests darrers dies hauria de ser irrepetible. Tots hi tenim una responsabilitat, tots hem de lluitar des del minut zero per erradicar aquesta xacra, sigui a Espanya, França, Andorra o al país més remot del món. Malauradament el problema és global  i és clar que fins ara no ho hem fet prou bé per protegir-nos.