Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i conseller lauredià

 

 

Els 18 anys del segle XXI




Tot just encetem l’any nou. Per cert, semblava que en arribar l’any 2000 s’acabaria el món o quelcom semblant… Recordareu l’anomenat efecte 2000, que augurava un futur incert per als ordinadors i computadors, els quals havien de tornar-se bojos just en aquell moment? Doncs imagineu com passa el temps que ja som 18 anys més tard i tot allò ens sembla ja ridícul i anecdòtic; ni es va acabar el món tal com presagiava Nostradamus ni les màquines van embogir.

18 anys. Podríem dir que aquest segle ha arribat ja a la majoria d’edat. Ens dibuixa un món que no para de canviar i de sorprendre’ns cada dia que passa. Bé, de fet, qui no para de canviar i de sorprendre és el mateix ésser humà. Cada any que passa sembla que l’hagi de fer més grossa. I a més, de tant en tant, el món en la seva vessant més natural també ens fa una bona batzegada.

Aquest segle ja avisava ben d’hora que seria d’allò més mogut, amb l’atemptat de les Torres Bessones. Aquell dia ens demostrava la crueltat que pot tenir l’ésser humà i la capacitat que té de canviar les coses d’un dia per l’altre. De fet, aquell matí de setembre va canviar la història del món, inaugurant-se una era d’atemptats monstruosos a nivell mundial, de guerres civils a l’Orient Mitjà, de caigudes de règims… una era d’incertesa i de por global.

El 2008 començava una crisi econòmica i social sense precedents. Almenys en l’imaginari col·lectiu dels qui estem vius. Encara avui cueja amb més o menys virulència en el món occidental. Perquè, si parlem del tercer món, la seva és una crisi constant de molts caires: social, econòmic, energètic… i fins i tot humanitari. Recordem l’epidèmia d’Ebola o la crisi migratòria que viu el Mediterrani quasi a diari. Doncs bé, aquestes crisis no fan sinó corroborar allò que “el ric més ric i el pobre més pobre”. I ningú sap com parar aquesta dinàmica. Observem, impàvids, com persones es moren de fam a la Banya d’Àfrica o s’ofeguen intentant aconseguir una vida millor lluny de casa.

El 2009 apareixia Facebook, una eina també global que ens apropava tots una mica més. Vam trobar persones de qui havíem perdut el rastre; ens permetia saber qui fa què en tot moment… Però també ens plantejava el dilema de si realment ens apropava o, en canvi, ens allunyava com a persones. I és que a veure qui és capaç de no mirar el mòbil en un sopar familiar o d’amics…

El segle XXI també ha vist com la primera potència mundial era capaç de derrocar dictadors, com els de Líbia o l’Iraq, però també d’encimbellar l’actual president que, almenys a mi, em produeix una por similar. Per cert, amb l’Iran, Corea del Nord, Síria… ningú no hi esmerça gaires esforços. Ningú, ni tan sols els EUA, gosa aturar una carrera armamentística amenaçadora ni tampoc un genocidi notori i reconegut per la comunitat internacional. Parlant de potències, i avançant-me en el temps, segurament assistirem a un reequilibri de l’ordre mundial. Serà la Xina la que portarà la batuta a nivell econòmic. Ja veurem com es dibuixa llavors la relació de forces entre els països poderosos.

Deia abans que, a més, la Mare Terra també n’ha fet de les seves i ha recordat a l’espècie humana que viu en un planeta viu; els terratrèmols d’Haití, del sud-est asiàtic o de Xile, la sequera persistent en uns indrets i les inundacions en uns altres, les onades de calor extrema, els huracans… I és que en allò en què tenim una influència directa, com en el clima, som nosaltres, com a civilització, els que hauríem de posar-hi remei. Però, un cop més, el poder del diner i les rivalitats entre potències fan que veiem com un país industrialitzat com els EUA renuncia als compromisos del Protocol de Kyoto que serveixen per limitar les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Però malgrat tot, tal com deia una famosa marca de beguda per a esportistes en una de les seves darreres publicitats, l’ésser humà és meravellós i és capaç de les millors coses. Donem-nos, per tant, una oportunitat i també a aquest segle que, de fet, només té… 18 anys.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte