El llibre escrit pel Josep i publicat fa un any, el març del 2018, amb un títol que interpel·la, no és un poemari, ni és un assaig, tampoc és una recopilació de cites de personatges que han marcat la història o un recull d’efemèrides. De fet, és un poc de tot! Així, feliçment atrapada en cadascuna de les pàgines del llibre, m’he adonat que l’autor ha creat un gènere literari propi, fent una mescla subtil, intel·ligent i erudita de l’escriptura.

Val a dir que els 82 dies van de l’1 d’octubre fins al 21 de desembre del 2017. I el Josep il·lustra amb una finesa exquisida cada dia amb una cita, un poema i una efemèride. El professor, polític, ambaixador i escriptor és un home de conviccions. Així, la paritat entre homes i dones il·lustres és volguda i real, i la plasma amb 41 cites d’homes i 41 cites de dones. Són cites punyents, molt pertinents i elegantment escollides que l’autor casa amb una naturalitat sorprenent amb els poemes qui hi escriu i les efemèrides qui hi inscriu.

82 dies d’octubre és un cant a favor del respecte dels drets humans, del respecte entre les persones en tots els nostres vessants. És un clam pel respecte dels drets fonamentals i per la democràcia amb el diàleg com a oxigen i fil conductor vital. El diàleg és essencial i ha de ser continuat, sense pauses, sense aturades. El diàleg dins de la discrepància o no, ha de ser el nexe per a la convivència d’acord amb aquests valors.

En el pròleg fa una anàlisi, als meus ulls, molt ajustat al context històric, polític, econòmic i social del nostre entorn. Entre línies podem percebre els motius que el van impulsar a agafar la ploma i el paper vist aquest món convuls en el qual vivim. Apunta, entre altres, les desavinences d’Espanya i de Catalunya, la crisi de valors a molts països com Hongria, Polònia o Àustria que catapulten a la primera línia política els populismes xenòfobs i lamenta que “tots els nacionalismes – comporta replegament sobre si mateix, tancament a l’altre... una porta oberta a l’arbitrarietat, la visceralitat, a fòbies de tota mena.”

El mestissatge, les migracions, la inclusió, la diversitat, ens fan forts, ens fan ser més oberts, més actius, més savis. El Josep ho descriu meravellosament al poema Octubre 79. Advoca, al poema Octubre 32, per ensenyar la història amb totes les realitats i perspectives, sense jerarquies de prejudicis i sense vencedors i vençuts, a fi de recordar el passat sense fonamentar l’odi, les exclusions i els perjudicis en les noves generacions.

Europeista convençut i defensor com els que més del Consell d’Europa, no es resigna davant la pèrdua de confiança de la ciutadania en aquesta institució i en els valors que la fonamenten. És més, al poema Octubre 54 podem percebre que tot i que lamenta la timidesa de les accions d’Europa per a la defensa dels drets fonamentals, apel·la amb força a la lluita perquè les llibertats, la democràcia, el respecte a les persones amb un tribunal únic al món com és el Tribunal europeu de drets humans romanguin dempeus.

Els 82 poemes, les 82 cites, les 82 efemèrides són una oda als drets i a les llibertats, a la convivència, al respecte, a la democràcia. No puc esmentar-los tots, però anoto dues cites: “Hem d’aprendre a viure junts com a germans, altrament morirem tots junts com a idiotes.” Martin Luther King a Octubre 32, i “Tothom busca el seu camí: estem cercant el nostre i pensem que el dia que hagi arribat el regnat de la llibertat i la igualtat, la humanitat serà feliç.” Louise Michel a Octubre 11.

Resumint, és un llibre de lectura obligada.