Els altres carabiners

La majoria dels agents dels carabiners participaren en la Guerra Civil (1936–1939) a favor del govern espanyol legítim, el republicà. Per aquest motiu, el govern feixista dissolgué el cos el 1940. Les seves funcions foren assumides per una nova secció de la guàrdia civil dedicada al control de la frontera i del contraban. La majoria d’agents dels carabiners de la Seu d’Urgell foren detinguts i depurats.

El destacament de la guàrdia civil que els substituí ocupà també la seva caserna, la del carrer del Carme, a l’antic casal dels Areny i Plandolit, fins que foren barrejats amb la resta d’agents en el nou quarter, semblant a un gratacel, construït a l’extrem nord de la ciutat a principis dels anys 70.

Andorrans i urgellencs no distingiren el canvi de cos i els continuaren anomenant carabiners. El seu famós “algo para declarar” i l’exòtic tracte de “caballero” de quan ens aturen a la duana és quelcom tradicional a la indiosincràsia de la frontera.

Les històries dels carabiners i de la guàrdia civil, els darrers fundats per l’aristòcrata i militar Francisco Javier Girón i Ezpeleta el 1844, estan lligades a l’establiment de l’estat liberal. En aquella època eren cossos policials d’estructura militar innovadors. Ambdós s’inspiraven en la gendarmeria francesa o els carabiners reials italians. A grans trets, la guàrdia civil feia en aquell moment les funcions de vigilància i seguretat del món rural.

Molts dels primers agents de la guàrdia civil desplegats a la Seu d’Urgell durant el Vuit-cents eren catalans i de l’Alt Urgell. Amb els anys, el seu lloc d’origen s’allunyà cada cop més de Catalunya i, en alguns casos, la seva coneixença de la realitat lingüística d’Espanya estava cada cop més esbiaixada. Les seves primeres casernes-vivendes s’ubicaren a diferents llocs del carrer dels Canonges, després a un edifici del Pati del Palau i, finalment, al gratacel actual. Com els carabiners, estaven també desplegats per bona part dels pobles de la frontera. Per aquest motiu, algunes noies del país hi contragueren matrimoni abans de la Guerra Civil.

El cos romangué fidel al govern legal de la república en les àrees que no havien caigut en mans dels colpistes en els primers dies de la Guerra Civil. Com a conseqüència del procés revolucionari dels primers mesos de guerra, alguns agents de la Seu d’Urgell s’exiliaren i uniren als facciosos quan foren destinats en poblacions costaneres. Amb l’excusa d’empaitar maquis, la guàrdia civil franquista va entrar a l’Andorra dels anys 40 amb l’etiqueta de guàrdia episcopal.