Els altres fronterers

Aquests dies s’està parlant molt de la situació de les fronteres del Principat, les quals són infranquejables si no és en casos excepcionals com ara motius laborals, sanitaris, de transport de mercaderies i causes de força major. Ara mateix, la gran preocupació amb què treballen les autoritats andorranes és amb l’aixecament de les restriccions per tal de facilitar la lliure circulació de persones i permetre, en definitiva, l’arribada del turisme. Però mentrestant, hom sembla que s’hagi oblidat dels altres fronterers.

En situació de normalitat, són centenars les persones amb permís de treball al Principat que travessen la frontera per accedir a Andorra per motius laborals. Aquests dies la xifra ha disminuït, però amb l’obertura de diversos sectors ha anat augmentant de nou. Totes aquestes persones disposen del seu permís de treball materialitzat en forma de targeta verda que els permet franquejar el control fronterer i accedir al Principat i poder desenvolupar la seva tasca laboral sense impediments.

Aquest no és el cas, tanmateix, dels altres fronterers, les persones que tot i residir al Principat, desenvolupen també tasques laborals fora d’Andorra, la majoria dels quals perquè tenen una empresa establerta en territori de la Unió Europea. En ser nacionals o residents a Andorra i tenir feina a les valls, aquestes persones no són considerades per les autoritats com a treballadors fronterers, ni tenen tampoc cap mena de document acreditatiu creat bàsicament com a permís de treball per mostrar en el moment de creuar la frontera. De la seva situació no se n’ha parlat ni preocupat ningú, i moltes d’aquestes persones necessiten poder treballar a ambdues bandes de la frontera per tirar endavant el seu negoci.

Teòricament, si es pot creuar la frontera per motius laborals, no hi hauria d’haver cap impediment per a aquestes persones, independentment de si venen a treballar a Andorra o van, per exemple, a la Seu per motius laborals. Però la teoria dista de la pràctica i és que si bé al telèfon 188 s’informa els treballadors en aquesta situació que poden creuar lliurement la frontera, també es recomana que es pregunti a l’ambaixada espanyola sobre la qüestió. I és aquí on comença el circ, ja que des de l’ambaixada es remeten a la normativa de Madrid respecte a les fronteres i en darrera instància recomanen de trucar a les autoritats policials encarregades de la frontera andorrana, que remetent-se a la mateixa normativa recorden que la frontera està tancada si no és en els condicionants citats més amunt i que en tot cas, per creuar-la cal fer uns papers especials. Des de la seva perspectiva, els altres fronterers –els andorrans que també treballen fora d’Andorra– són una realitat que no existeix i que els costa fins i tot de concebre.

Com hem dit, els casos per travessar la frontera són limitats i si un no és transportista o surt del Principat per qüestions sanitàries, sortir d’Andorra i tornar-hi a entrar no és tan fàcil. No hi ha un document que acrediti la realitat d’aquests fronterers ni tampoc cap garantia que quan se surti es podrà entrar sense haver de fer quarantenes de catorze dies (fins fa pocs dies se n’han imposat més d’un miler). I mentrestant, els interessos econòmics i laborals d’aquests altres fronterers estan als llimbs per la manca de capacitat de trobar solucions dels governants d’aquí i de fora.
Davant de la incertesa, moltes persones en aquesta situació opten per no arriscar-se a quedar-se penjats a l’altra banda, a ser multats circulant per territori espanyol o a ser obligats a arrestos domiciliaris en forma de quarantena. I mentrestant el seu negoci depèn de fer gestions a distància amb uns costos molt superiors als habituals, sobretot en termes de logística i transport de mercaderies. En resum: un desastre.

Davant d’aquesta realitat menystinguda, i per molt que la situació pugui canviar aviat, sembla imprescindible que el Govern d’Andorra trobi solucions a aquesta problemàtica, potser facilitant algun tipus de registre que, d’acord amb les autoritats espanyoles i franceses, permeti una circulació amb garanties d’aquests altres fronterers que són, també, importants per al teixit econòmic andorrà.