I amb el final d’any ve allò dels propòsits. També allò de mirar pel retrovisor. I veiem allò que ens ha deixat el 2016 i tanquem el calendari i obrim el nou per marcar amb bolígraf noves propostes. I és que ja dic jo que això de les dates no hauria de ser però marquen, i marquen molt. Comencem el 2017. Farem més exercici físic, eliminarem el sucre i altres substàncies tòxiques de la dieta. Depurarem cos i ànima. I per depurar la ment ens allunyarem de les persones que contaminen. ¿Saps aquells que t’amarguen el dia? Tots tenim moments de desinflada, de negativitat. Ens passen coses dolentes i és complicat plantar-hi cara. Però hi ha gent que viu en una amargura constant. No aixequen el cap i volen arrossegar tots els que els envolten cap a dins del clot fosc on viuen. Lluny, lluny d’ells, d’elles. És gent amargada que tot ho veu negre i que malgrat que tu ho vegis rosa et convertiran en daltònic. Sempre troben una excusa per estar de mal humor i els molesta qualsevol llum. Ja els pots tu tirar la corda per ajudar-los a sortir del pou, que la rebutgen i si poden t’hi tiren a tu dintre. Aquests són els que tenen de mirada fixa en el retrovisor i recorden tot allò dolent un cop i un altre. Sembla que els exciti estar en un constant plor de penúries. ¿En coneixes algun, oi? N’està ple. Són com els de Walking Dead. Si t’enganxen et converteixen. Així que, lluny. Aquest serà el meu propòsit per al 2017. Posar una barrera per impedir que s’apropin i continuar gaudint del color rosa. “La virtut és l’únic camí per a una vida tranquil·la.” Així acaba aquella cita que ens recomana resar per tenir una mens sana in corpore sano.
