La proliferació de pisos de luxe en construcció ens ha agafat de sorpresa. Han crescut com bolets, i tots concentrats en determinats focus. Alguns venen alçada i d’altres... un nou concepte. Però –no podem dir el contrari– totes les projeccions que hem pogut veure fins ara ens han deixat ben bocabadats. Gegantins i exclusius edificis on viure-hi una vida de color de rosa i cotó fluix. Les promocions ja estan a la venda, i per les informacions que ens arriben, estan sortint bé. En tot cas, encara sembla que som a temps de poder adquirir un magnífic habitatge d’alt standing, i així ens ho recorden tanques publicitàries i oficines decorades a semblança dels nous immobles. Però, per molt que ho vulguem contenir, hi ha aigües que sempre tornaran al riu i ventades que transportaran el paisatge a l’estat originari. Desconeixem si les ràfegues de vent s’han alçat contra els pisos de luxe, però el cert és que la setmana passada ja vam començar a constatar els primers estralls. Un gran rètol mig tombat encara ens mostra la virulència de tal atac. Va ser tan fort el cop que els àngels blancs en van sortir volant. Ara s’ho miren des de dalt i, tenint en compte que la llunyania dona perspectiva, fins i tot estan canviant d’opinió. S’ensumen que potser les necessitats a la Terra són unes altres i que farien millor tasca en alguna altra banda –i és que són àngels–. Perquè si una cosa tenen clara és que no es volen tornar a enfrontar mai més a la virulència de la natura, que els ha tornat al cel des de la Terra... on vivien fent castells en l’aire.
