Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Marc Forné

Marc Forné

Ex-cap de Govern

 

 

Els anys que venen (3)




Mentre m’informava per fer el segon article sobre els anys que ens venen, vaig coincidir amb més d’un interlocutor meu que potser ara tots plegats ens adonarem que allò de “les baralles de campanar” sembla pensat a Andorra i  per a Andorra. No és cap novetat per a ningú, i no pot pas ser-ho per als qui hem estat dins la política andorrana. El sistema institucional plasmat en la Constitució del 1993 manté, com era normal, la força del que durant molt de temps se’n va dir “federació de parròquies” encara que no ho era, ni molt menys no ho és ara.

Avui Andorra té un Consell General, i vuit governs de fet. Som un Estat independent, és cert, però tenim la superfície d’una comarca petita de Catalunya o d’un departament de França. Allà on la natura permetia, fa cent anys, la vida autònoma, però difícil, de menys de cinc mil habitants, ara en som quasi 80.000! No fa tants anys a cada casa, gran o petita, s’hi podia quedar l’hereu, i molts cabalers s’havien d’exiliar a Bésiers, a Luzenac, a Barcelona, o més lluny per trobar feina. Ara ens hem convertit en l’Estat que més ha crescut del món, en habitants i en la seva integració.

Abans, no fa gaire (a Espanya manava el General Franco i a França els alemanys, a través del Copríncep Mariscal Pétain, dos militars) un decret dels veguers del 1941 establia que els nascuts a Andorra, fills de pare estranger, érem autèntics apàtrides (el decret ho posa en alemany “heitmatlos”, perquè, com dirien ara alguns, a aquella època la llengua dels invasors d’Europa “molava molt”…) Aquell decret ens va atorgar un passaport andorrà per poder viatjar sense haver de demanar al síndic un paper dient que havíem nascut a Andorra. No cal repetir que cap dels joiosos titulars d’aquell passaport no teníem drets polítics. Ja ho deixava clar la referència al decret, feta  al final de la primera pàgina.  Ja ho he dit i escrit abans: dos dels tres primers caps de Govern no teníem drets polítics fins passats més de vint o trenta anys.

Sort que això va canviar i les Lleis es van anar adaptant, després d’inventar-se el Consell General i els coprínceps allò dels andorrans de ple dret als 28 anys! i després de suprimir aquell altre invent increïble dels nascuts a Andorra a partir del 1975! El tema dona per a un llibre, però hem de tornar al motiu d’aquest article:

El preàmbul de la Constitució acaba amb una referència ben trobada a la màxima Virtus Unita Fortior del nostre escut, tot demanant que orienti sempre les actuacions dels andorrans. La llàstima és que de força unida, ben poca. Més aviat baralles de campanar i desunió política. Quasi tot s’ha de multiplicar per set, en lloc de reunir les millors competències en organismes mancomunats o com es vulgui. Més enllà de la deixalleria comunal conjunta d’Ordino i la Massana, ¿quants altres organismes parroquials s’han posat a treballar junts amb els serveis generals del Govern o en mancomunitat entre ells? N’hi ha, però no gaires.
 
És clar que el sistema ha anat prou bé a tots els partits polítics i a  quasi tots els polítics  del país, entengui’s clientelisme. Però l’actual situació de les finances públiques ens han de fer veure que encara hi som a temps de simplificar-ho tot. No solament la paperassa inútil que dona feina sobrera a administrats i funcionaris, també una estructura en la qual ningú no sembla voler renunciar a res (mentre la padrina pugui anar pagant nòmines, tot reduint inversions i economia productiva).

Els anys que venen ens obligaran a fer a cada lloc la infraestructura que hi toqui, no la que vulgui o no vulgui un Govern, un cònsol o un Comú determinat i limitat en el temps. A veure si deixem de banda la cultura actual del “no a prop de casa meva”,  i la de ho volem tot ràpid, la d’un país potser massa fart…fins ara.
[Nota de la redacció: A l’article publicat amb el nom de Els anys que venen (2) el dia 22 de juny s’hi deia que estava a punt de començar-se una nova central de Persa a Aixirivall. Es volia dir a Aixovall, i la correcció no va ser feta a temps.]

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte