Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Marc Forné

Marc Forné

Ex-cap de Govern

 

 

Els anys que venen (II)




Seguint les reflexions que provoca la necessitat d’un canvi de paradigma, despertada per l’actual crisi de la pandèmia, els que hagin volgut llegir el que deia potser hauran trobat a faltar altres referències sobre energies renovables o netes. És cert: per a construccions noves el Consell General, els successius governs i alguns comuns ja havien posat en marxa estímuls econòmics per a l’aïllament i l’estalvi energètic i d’altres. Però potser mai no es fa prou en molts sentits. El progrés dels sistemes de transformació de l’energia solar per via fotovoltaica o altres ens han de fer pensar en un futur de molta menys dependència de l’energia exterior.

Quan parlava d’aprofitar el cabal d’aigua que tenim, no puc deixar de pensar que una comarca veïna com és l’Alt Urgell té moltes més centrals elèctriques que cap altra, per quilòmetre quadrat o per població. Fa molts anys ja es va fer la presa a tocar de la frontera del Runer (per cert, que les aigües s’embassen en part a dins d’Andorra). Ara n’hi ha dos més al riu Valira, i al Segre hi ha les velles i les noves (dos o tres més al Pont de Bar i abans). Les preguntes són òbvies: ho fan millor a la Seu, amb la seva societat, Productora Elèctrica Urgellenca (Peusa) que té 1.400 socis, la majoria urgellencs? Compren electricitat la Seu d’Urgell i els pobles de l’Alt Urgell a fora, o bé en fabriquen tanta com per abastir tothom i repartir beneficis?

Perquè nosaltres, amb tota la nostra sobirania política, anem comprant electricitat a Espanya i a França, encara que la proporció hagi baixat puntualment. FEDA va posar una tercera turbina al forat que hi havia deixat Fhasa per fer-hi una bomba de reomplert al Llac d’Engolasters que mai no es va arribar a instal·lar, com en canvi sí que va fer Fecsa a Estany Gento-Sallente, al Pallars Jussà. El forn incinerador aporta quelcom. La cogeneració també. Hi ha una central autònoma a Arcalís i la societat Persa de Nord-Andorrà i Mútua Elèctrica està a punt de començar-ne una altra a Aixovall, que benvinguda sigui! Hi ha estudis per a un aprofitament del torrent de Sorteny i del riu d’Arinsal. A Ordino, la Massana i Sant Julià ja ho fan millor. No obstant tot això, i degut al gran augment de consum, la proporció segueix augmentant contra Andorra.

Potser també s’hauria d’estudiar el rec del Solà, a Andorra la Vella, i la conducció d’aigua del riu Montaner fins al dipòsit de Sant Ermengol, i d’altres, si no s’ha fet en el pla energètic, o posant-lo al dia. 

Però es veu que al Serrat no s’hi pot fer res perquè Sorteny és un espai protegit (hi ha una carretera, enquitranada fins a Rialb, que arriba al peu de la vall, però de moment no es pot canalitzar un torrent). I seguint amb la tònica dels massa farts, el Consell General i el Govern anterior, fent un gran esforç, van permetre per llei que s’obrissin minicentrals, a demanda de Persa. Al començament podien ser d’un màxim ridícul de 500 Kw, ara poden tenir fins a  2.000 Kw, encara petit; els particulars ja poden fer instal·lacions fotovoltaiques suficients. Malgrat tot, sembla que el que volen dir és “t’ho deixo fer, però no ho facis massa gran”.

Els nous temps que hem de viure potser il·luminaran els consellers generals i preferiran treure traves administratives, burocràtiques i polítiques a quelcom que podria significar la reducció d’una dependència exterior molt gran i feixuga. Perquè cal repetir-ho per a general reflexió: la majoria de la llum que gastem, la produeixen a França i a Espanya amb mitjans no pas ecològicament perfectes (sobretot nuclears). I si el país va, a poc a poc o de pressa, cap a una importància més gran dels sistemes elèctrics, és obligació de tots de fer possible la reducció de les importacions elèctriques, tant com es pugui. En aquest sentit la iniciativa dels arbres de vent-generadors també caldrà tenir-la en compte i fer-ne més, si rendeixen el previst. 

Per això, i per molts altres motius, l’actual monopoli parcial de FEDA ha demostrat la bondat del plantejament, sobretot en un Estat petit com Andorra. Però no ens podem adormir en els èxits evidents de les noves centrals i dels soterraments fets per FEDA i les societats distribuïdores. Cal treure tot el profit al sistema ben peculiar i ben nostre de fabricació, importació i distribució d’energia elèctrica.

No sé si, en aquest tema, la nostra sobredimensionada administració central hi posa totes les ganes que cal. En qualsevol cas ha de ser una voluntat política. Cal esperar que en aquesta qüestió  l’administració comunal faciliti i empenyi, molt més que no freni per allò que diuen, falsament, que són els amos del territori. En són els administradors, això sí, perquè el propietari n’és Andorra, el poble andorrà. N’hi ha que ho tenen prou clar i deixen els terrenys que calgui, n’hi ha que potser no, i en lloc de facilitar les coses hi posen bastons a les rodes, almenys durant els quatre anys que duren o han durat els mandats comunals.

Però no solament per coherència, sinó també per necessitat de país, en tot el que es refereix a noves centrals sense perjudicar els cabals ecològics, mai no es farà prou. Per cert, tot celebrant la realitat  de la cogeneració a Soldeu, al Tarter i aviat a altres llocs del país,  potser  el ministeri corresponent li hauria de dir a FEDA que faci encara més esforços en temes hidràulics.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic