Els assessors i la "capsa de galetes"

Si és veritat aquella vella dita popular que diu “qui calla atorga”, el Govern queda en molt mala posició després del comunicat fet públic dijous passat pel Sipaag, el sindicat que aplega els funcionaris de l’administració general. A alguns els podrà semblar que tot plegat forma part de la lluita inacabada i ressorgida després de la pau estival al voltant de la llei de la funció pública, cosa que també és certa, i que no cal donar-hi més voltes. Tot i així, crec que no se li hauria de treure importància a les dures manifestacions expressades pel sindicat. I és que s’acusa l’executiu, ni més ni menys, que de col·locar “amics i coneguts” a l’administració a través de la figura del personal de relació especial i de posar-los fins i tot en llocs de comandament sense cap base legal. És cert que no és la primera vegada que algú s’ha atrevit a fer aquesta mateixa crítica, però ha provingut sobretot de l’àmbit polític, en què es pot veure fins i tot com una cosa natural, ja que del que es tracta és de desgastar la majoria que governa, es tingui o no raó en el que s’està dient. En aquesta ocasió, però, és un sindicat el que fa l’acusació i, a més per escrit. Atribuir als gestors públics que no compleixen les lleis és una cosa molt greu, però encara s’espera que hi hagi algun tipus de reacció per part del Govern, tot i que només sigui per tranquil·litzar una mica la ciutadania. En cas contrari, es pot pensar que és cert allò que diu molt sovint un conegut sindicalista: que hi ha una “capsa de galetes” que les majories no dubten en utilitzar per premiar els seus afins o castigar els seus detractors, segons els convingui.