Els cants a la vida: una proposta

Avui complim 52 dies de confinament. Comencem la vuitena setmana. I tímidament, molt a poc a poc i quasi sense gosar, iniciem les primeres etapes del desconfinament.
Però en aquest període on se’ns ha imposat el distanciament social fins al punt de posar-lo al centre de les nostres vides, els humans, que som animals socials per excel·lència, inventem formes originals per crear unitat i fer pinya.
Les plataformes tecnològiques són eines precioses que ens permeten tenir finestres exteriors per parlar, per compartir emocions o lectures, per fer classe, per organitzar concerts de cant coral, d’òpera o de música instrumental, per mostrar i aprendre art amb l’ajuda de professionals com per exemple les de La Capsa, a Ordino, per jugar, fer vermuts, berenars o àpats virtuals amb familiars i amics.
Hem vist iniciatives com la del MoraBanc Andorra de bàsquet amb El partit de la nostra vida, que creava un fons solidari per a la lliuta contra el coronavirus fent donatius al club per obtenir el nom a la samarreta de l’equip per a la pròxima temporada. Ha estat un èxit. Observem com els esportistes i els ciutadans en general fan entrenaments en grup i on line, cadascun aïllat a casa però seguint les indicacions del professor. Així, el 16 de maig vinent, la Federació Andorrana de Karate organitza una master class virtual per recaptar fons i afegir-se a totes les iniciatives que volen vèncer la pandèmia.
Les iniciatives musicals són nombroses i mostren que el grau de creativitat entre els músics, ja siguin professionals o no, és exponencial. I el més bonic de tot és que tota aquesta música es comparteix, gràcies a les xarxes i als mitjans de comunicació, com la televisió i les ràdios. I així, podem gaudir de grups improvisats però amb lletra i música de talent com els francesos Les Goguettes o els músics de l’Eixample Stay Homas. O podem delectar-nos amb el so del saxo de l’andorrà Guillem Tudó, sentir com 45 cantants francesos canten junts, però confinats, La tendresse, o Andrea Boticelli que canta sol, però acompanyat virtualment, per a tots nosaltres des del Duomo de la catedral de Milà.
I a més podem gaudir de com Queen amb Adam Lambert adapten el famosíssim We are the champions com a You are the Champions, en honor a tot el personal sanitari, i el transformen en un nou hit musical.
Bé, el cert és que els éssers humans estem programats per a viure en societat. Formem part d’una societat. Som societat.
Des dels inicis de la humanitat, vivim en grup, en grups. Quan l’ésser humà es troba aïllat, en situacions difícils o extremes cerca a crear lligams per a resistir i sobreviure a situacions que no són les que haurien de ser. Les arts són un nexe essencial d’expressió de l’ésser humà. Són eines que els humans sempre tenim a mà per a donar cos a la nostra capacitat de resiliència.
El confinament que vivim és totalment atípic, innovador i mai vist a tan gran escala. La gran majoria d’habitants del planeta estem tancats a casa per un cas de força major: la salut pública per un virus tinyós i maleït. Durant les pandèmies passades mai s’havia viscut un confinament planetari amb els rellotges de quasi tot aturats.
Així que per fer-hi front com a societat que som, hem instaurat rituals. L’home i la dona som animals de costums! I un dels rituals més respectat, almenys a Europa, és el dels aplaudiments al personal sanitari a les vuit del vespre. I en molts indrets les persones aprofiten aquest moment d’unió des de finestres, balcons i terrasses per improvisar cançons, per compartir i empatitzar amb els veïns i l’entorn. S’entonen des dels balcons dels pobles i ciutats de molts països cançons com Bella Ciao, Facciamo finta che, Resistiré o Corren, del grup Gossos, entre moltes altres.
Avui, 4 de maig, fa 27 anys que va entrar en vigor la Constitució del nostre país. Fa 27 anys que els andorrans vam decidir caminar junts en un nou marc institucional. I si aquest vespre, a les vuit, després dels aplaudiments entonéssim des de les nostres finestres o balcons El Gran Carlemany?