Ja fa un temps que els jutges, i especialment els magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), s’extralimiten en les seves funcions, i no contents amb la seva quota de poder, envaeixen, o millor dit usurpen, competències que no els pertoca. Així, inhabiliten presidents tot avalant decisions d’òrgans purament administratius que no tenen competència per prendre-les, juguen a fer de metges, amb el risc que això comporta, tot corregint decrets de mesures aconsellades per experts epidemiòlegs i fins i tot, com ha estat el darrer cas, marquen ells la data més idònia per a la celebració d’eleccions.
I és que el TSJC, obviant l’acord entre totes les forces parlamentàries presents a la cambra catalana –malgrat que alguns sembla que se’n vulguin desmarcar– per ajornar els comicis fins al 30 de maig davant la situació sanitària i l’ascens de contagis, ingressos i morts per Covid, ha optat per suspendre el decret d’ajornament de les eleccions i mantenir la cita electoral per al 14 de febrer.
Al marge de la nova interferència, el més sorprenent ara per ara és que es tracta d’una decisió provisional i que el TSJC es dona de marge fins al 8 de febrer per pronunciar-se de forma definitiva, amb les absurdes conseqüències que pot comportar en funció de quin sigui aquest pronunciament. I és que des de dimarts de la setmana passada els catalans a l’exterior ja poden votar, igual com ja ho poden fer, en aquest cas des d’aquest dilluns passat, els ciutadans que han demanat votar per correu. Dimarts dimitia un ministre per exercir de candidat i aquesta mitjanit arrenca la campanya electoral. S’imaginen que el dia 8, o poc abans, el TSJC, per un caprici més, diu que no, que es vota el 30-M?
