El tabac es convertí en un bé controlat pel monopoli de l’Espanya borbònica de l’antic règim, que es perpetuà en el conseqüent estat liberal que nasqué, d’aquella manera, al segle XIX. El fallit control militar de la frontera amb França, encara avui una potència militar, provocà que l’exèrcit espanyol no disposés de gaires efectius a primera línia, Puigcerdà i les migrades fortaleses de la Seu d'Urgell, i els ubiqués en llocs més endinsats, com ara Lleida, on tenien caserna els regiments de molts batallons fronterers.
Per aquest motiu, els successius governs espanyols deixataren el desenvolupament de tota una franja de país, impedint i retardant l’arribada de carreteres i del ferrocarril. El contrari del que passava a França. L’aïllament contribuí en l’esdevenir regional com a cau de tota mena de rebel·lions i pronunciaments, i en l’aspecte econòmic, en el paper cabdal que hi tindria el contraban. Pel que fa al control policial i fiscal de la frontera, Espanya tingué algun encert en la fundació del cos de carabiners el 1829, refundat el 1842, amb el nom de Cuerpo de Carabineros del Reino.
Adscrits al ministeri de la Guerra, disposaven d’una petita comandància a la Seu d'Urgell, ubicada en diferents llocs del nucli urbà, com al carrer dels Canonges, damunt de la capella de Sant Roc. Els agents vivien a les casernes amb les seves famílies. La darrera que tingueren fou la de l’antiga casa palau de la família d’Areny-Plandolit, al carrer del Carme, al costat de la casa dels infants orfes, que el darrer ajuntament franquista va convertir en enorme solar i una plaça de jocs infantils, i on avui trobem bars com el del Plana, famós per les seves tapes.
Els carabiners estaven desplegats per tota la frontera per controlar el tràfic de gent i mercaderies. Per aquest motiu, també tenien un puesto a la Farga de Moles. La majoria de pobles fronterers tenien el seu petit contingent de carabiners. Els seus orígens eren diversos, la majoria eren castellans, però era fàcil veure-hi algun o altre català.
Molts establiren amistat amb els comarcans, sobretot amb noies casadores amb qui, a desgrat del tema idiomàtic, ja que a molts poblets les dones no entenien el castellà perquè no estaven escolaritzades, s’acabaren casant. Aquest apropament l’aprofitaren els paquetaires per obtenir informació dels seus moviments i, no cal amagar-ho, fer-los algun o altre suborn.
Alguns coneguts ciutadans, com Domingo Nistal, barber originari de Lleó i fundador del Café Universo de la Seu d'Urgell, arribaren fent el servei militar als carabiners durant la darrera carlinada, i acompanyaven el general Martínez Campos. El destacament local de carabiners prengué part el 1883 en el pronunciament militar republicà, que acabà amb l’exili de bona part dels seus membres.
El principal motiu del fracàs d’aquest intent de cop d’estat fou el paper que tingué el telegrafista, instal·lat recentment a la ciutat, en comunicar a l’exterior l’aixecament del batalló i dels carabiners. Franco els dissolgué el 1940. Alguns dels seus agents s’integraren a les creades unitats fiscals i de frontera de la guàrdia civil.