Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Vanessa Mendoza Cortés

Vanessa Mendoza Cortés

Psicòloga especialista en violències sexuals i presidenta de l'associació Stop Violències.

 

 

Els carrers i les nits també són nostres




Sobta molt que només per portar un peto amb el missatge jo et crec, donar un número de telèfon d’atenció directa per si de cas hi ha una agressió sexual o sexista i estar  en un punt fix de la festa perquè se’ns trobi fàcilment, les dones ens sentim més segures. Això és el que fem en el projecte d’oci nocturn contra les violències sexistes i sexuals de l’associació Stop Violències. Sobta igualment  com d’agressius es poden arribar a posar alguns homes pel sol fet que estiguem a la festa donant unes polseres amb un telèfon, passejant amb un peto amb el missatge jo et crec i tenint un punt fix que fa visible que socialment ja no tolerem més agressions, ni a les festes ni a enlloc.
És interessant també la diferència en la manera de reaccionar de les dones i els homes a la festa. La majoria d’elles s’apropen a buscar una polsera, tornen amb les amigues, es queden a xerrar una estona i ens expliquen que no se senten segures a les festes i ens agraeixen la tasca que estem fent. En canvi, alguns homes s’aturen a dir-nos coses com Jo no et crec, i assenyalen amb el dit la cara d’alguna companya o la meva, en to d’amenaça. Als homes també ens violen. Les dones mentiu quan denuncieu una violació. A Andorra no hi ha agressions, esteu sent alarmistes. El que més ens impacta és que moltes vegades hi ha, al costat d’aquests homes que diuen aquestes coses, una dona que ens mira, que s’ha sentit malament pel comentari masclista del seu company i ens busca subtilment amb la mirada i amb l’expressió facial per dir-nos que ell no és així, que és un bon tio… Sí, un bon tio que no està sensibilitzat amb els seus privilegis i a qui el masclisme i el patriarcat li han ensenyat que pot agafar allò que vol, quan vol i com vol, ja que té permís i les dones ens hem de guardar que no ens passi res. 
Els entenc, els homes ofesos, entenc que estem tocant part de la seva quota de poder. Entenc que fins ara mai ningú els havia qüestionat tan directament, només amb un peto, una polsera amb un telèfon i una taula. Entenc la frustració que deuen sentir i entenc la violència que genera en ells i que transformen en atacs, tant verbals com físics. Ho entenc perquè és la resposta que han après, l’única que se’ls ha deixat per resoldre els seus problemes, l’acceptada socialment. Entenc que han caigut a la seva pròpia trampa, la trampa patriarcal on expressar els seus sentiments, reconèixer-los, responsabilitzar-se i qüestionar-se la seva conducta, cosa que, fins ara, no entrava en els seus plans.
Moltes coses se’ns han dit aquests dies arran del fet que un noi va trencar el punt d’informació i prevenció contra les violències sexistes al Roser d’Ordino. Hem tingut moltes mostres de suport que ens han encoratjat  a continuar. Els homes que entenen què fem, els que han qüestionat els seus privilegis, els que estan canviant el món amb nosaltres, no se senten ofesos pel projecte. Se senten ofesos per la conducta d’altres homes. Els nois que estan al projecte miren amb esgarrifança quan un altre home ve a la taula i ens increpa.
Malauradament, nosaltres hem patit també opressió patriarcal, se’ns ha acusat de provocar l’agressió perquè érem allà. Se’ns ha insinuat que la nit és un lloc perillós per a un grup de donetes soles que volem fer visible la violència a què ens enfrontem cada cop que sortim a la nit.  Ho sabem, no tots els homes són iguals. Ja hi comptem amb el fet que  hi ha homes diferents, ja hi comptem amb el fet que, com que no s’han qüestionat mai els privilegis i les agressions que han pogut viure en un món masclista que ho normalitza, ara, tot d’una,  se sentin malament, però no ens cansarem de repetir-ho: si ressona és perquè parla de tu, i perquè hi ha alguna cosa que has detectat, que no veies fins ara i és hora de qüestionar, canviar i créixer. El feminisme va d’això, d’incomodar, de fer visible una situació que semblava normal (perquè ho fa la majoria) però que genera molt de patiment, una distribució desigual dels recursos, del poder i de la diversió. Per això cridem NO i punt. Respecta la festa de totes i recordem que les nits també són nostres.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic