Aquest dissabte passat es va muntar un bon pollastre circulatori al centre del país. Especialment als carrers Prat de la Creu, Baixada del Molí i part de l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella, i no sé si carrers d’Escaldes-Engordany també es van veure fortament impactats pel tancament parcial de la CG-1 i CG-2 amb motiu de la celebració d’una prova ciclista en el marc dels Jocs dels Petits Estats.
No penso ficar-me en si es va informar suficientment i de forma deguda, amb prou temps perquè la ciutadania en fos conscient, però sí que diré que malgrat que alguns defensin que més no es podia dir, són molts als qui no els va arribar el missatge i molts també per això es van trobar atrapats en uns carrers on gairebé era impossible avançar. També és cert que hi ha qui no tenia alternativa, si vius a la zona i has de sortir amb el cotxe pel que sigui, doncs et toca aguantar.
I justament, també et toca aguantar si no vius a la zona i t’hi has vist atrapat sigui pel motiu que sigui. És en aquest sentit que vull dirigir-me als senyors i senyores conductors: han de saber que per més que es faci sonar el clàxon, l’embús es manté, no es desfà a cop de botzina. Només contribueixen a alterar els nervis d’uns i d’altres, de conductors, de vianants i de veïns. Recordin, o repassin al codi de circulació, en quines situacions es permet fer sonar el clàxon i el pròxim cop que es vegin atrapats en un embús d’origen desconegut o no, visible o no, pensin-s’ho dos cops abans de fer sonar els clàxons. A risc de ser multat, potser seria millor posar-se la mà allà on no sona.
