Hi ha una certa tradició a casa nostra d’intervencionisme de les institucions polítiques que, a més de fer la seva feina, de vegades fan la que haurien de fer d’altres. Fa poques dècades això era una rigorosa realitat, però avui aquesta tendència encara es fa notar quan es fulleja un diari d’un dia qualsevol: en la secció de política tot ho fan el Govern i els Comuns (o, en època electoral, els partits que es fan i es desfan), i en les seccions de societat, cultura i fins i tot esports, on al Govern i als Comuns en principi no se’ls espera, tot ho continuen organitzant ells, finançant ells i tot sovint executant ells o segons el dictat del laboratori d’idees d’ells. I llavors és quan algú, des de la cosa pública, pensa que això és tan normal que, en allò que implica Andorra fet des de fora, les nostres institucions també hi haurien de tenir dret de cuixa. Aquesta mentalitat l’exemplificava fa 30 anys un conseller general que es planyia amargament que el programa del temps de TV3 no prevariqués quan la predicció per a un cap de setmana d’hivern al Pirineu era de mal temps. El bon home hi veia un complot televisiu català contra els interessos patris.
I bé, l’Andorra d’idees soviètiques continua traient el cap de tant en tant. Darrerament ho ha fet des de Prat de la Creu. És comunament acceptat que un ministre, des del moment que jura el càrrec i fins al cessament, porta posat el birret de ministre en totes les seves actuacions públiques, siguin governamentals o siguin de platxeri, com per exemple piular des de les xarxes socials com Twitter (ara X), més que més quan en el seu perfil fa valer el seu càrrec. Doncs bé, l’endemà de l’emissió per la televisió pública catalana de l’episodi de Joc de cartes amb quatre restauradors del nostre país, el ministre de Turisme i Comerç del Govern d’Andorra responia a una piulada d’un exministre que, des del dia que va cessar, pot dir el que vulgui. L’exministre deia que li sabia greu “la imatge que pot haver quedat de la restauració d’Andorra”. En la resposta, el ministre en exercici afirmava: “Totalment d’acord”. I afegia: “No entenc quines ganes té TV3 de donar mala imatge del nostre país”. Tal qual, sense despentinar-se ni necessitar que algú li aguantés el cubata.
El pensament soviètic, o simplement la inexpertesa diplomàtica, va fer una mala passada al nostre ministre, que, confonent un programa d’espectacle amb una mostra gastronòmica, va atribuir als nostres veïns segones intencions de malvolença. Però més divertit va ser encara que el responsable de la cartera de Turisme i comerç suspengués sense contemplacions quatre operadors turístics i comercials del país en considerar que havien donat mala imatge. Si RTVA fes un programa així, enviaria a la Baixada del Molí un comissari polític per supervisar la tria de restaurants i imposar els que a ell li semblés que donarien bona imatge? No és per res, però, d’això, en llenguatge popular, se’n diu “confondre els collons amb el rosari”.