Bona part de l’Alt Berguedà, del Moixeró fins a l’actual nucli de Guardiola, restava unit en època altmedieval al comtat de Cerdanya. Tanmateix, la major part de la comarca ho estava amb l’anomenat comtat de Berga, també integrant del casal cerdà, el qual s’estenia en una cada cop més estreta llenca cap al sud, entre els dominis dels comtes d’Urgell i dels de Barcelona, fins a l’actual comarca de la Segarra. 
Una sèrie de camins permetien l’enllaç amb la plana cerdana a través dels colls de Pendís (1.781 m), Jou (2.021 m) i Pal (2.106 m). De fet, el pas de la serra del Moixeró (2.275 m) era tot un obstacle que impedia una bona comunicació d’un costat a un altre del comtat cerdà. Com en altres indrets dels Pirineus que ja hem conegut, l’existència d’un hospici permetia que hi hagués un punt d’assistència i de suport per als caminants, que havien de travessar el referit muntanyam, en l’anar i venir d’una banda a una altra. En aquest cas, hi trobem l’Hospitalet de Roca-sança, erigit durant el segle XII en una raconada de muntanya sota mateix del coll de Jou, força prop d’on avui hi ha la boca sud del mal anomenat túnel del Cadí, perquè travessa per sota el Moixeró. L’edifici modern que ens ha pervingut abriga la capella romànica de la Mare de Déu de Roca-sança, vell testimoniatge del seu ús com a lloc d’assistència i de repòs per als viatgers.
Un altre punt important d’aquest país era el monestir de Sant Llorenç prop de Bagà, situat damunt de l’actual població de Guardiola del Berguedà. Aquesta comunitat religiosa, que comptava amb la protecció dels comtes cerdans, tenia la major part dels seus dominis en aquesta contrada, tot i que també en posseïa a l’altra banda de muntanya, a la plana cerdana i també al Baridà, com l’església i mas de Sant Vicenç, els coneguts banys termals.
Una altra referència obligada en la història d’aquesta comarca és la Baronia de Pinós. Aquesta jurisdicció senyorial, amb capital a la vila de Bagà, tenia possessions a banda i banda de la serra del Cadí, dins i fora del referit comtat de Cerdanya. L’historiador que va desvelar els barons de Pinós de l’oblit fou el ben recordat mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969), conegut també a les nostres contrades per l’estudi dels monuments megalítics. La seva obra Baronies de Pinós i Mataplana és encara avui de citació referent per als investigadors.
Bagà, propera a la capçalera de la vall, passa avui desapercebuda pels actuals viatgers, intencionadament ensotada pels viaductes que condueixen cap al túnel. Cal visitar-la sense pressa, travessant el comercial carrer del Raval, porta d’entrada obligatòria al nucli medieval, del qual destaquem la seva plaça porticada.