Dintre de l’arquitectura vernacular de les Valls d’Andorra, hi ha un tipus de construcció amb unes característiques particulars: els colomers de torre. Havien servit per a la cria de coloms i, en la majoria dels casos, daten de finals segle XVI o segle XVII, amb algun exemplar tardà del segle XVIII o principis del XIX. 

Són construccions en forma de torre, de planta quadrangular, amb la coberta d’un sol vessant, normalment dividit en dos trams. Els exemplars tardans, com els colomers de casa Rossell o de la Casa Areny-Plandolit, els dos a Ordino, tenen la coberta de quatre vessants, que pot estar rematada per una llanterna. Un cas especial és el del colomer de cal Pal de la Cortinada, que sobresurt d’un angle de la façana. 

L’interior pot estar ocupat per un sol àmbit, com al colomer de cal Guineu a Aixovall, o estar dividit en dos o tres plantes. El més corrent és que el colomer tingui una planta alta, on es troben en orificis en forma de nínxol perquè els coloms hi fessin el niu, i una planta baixa emprada com a magatzem de colomassa i que podia comptar amb una finestra pròpia, és el que tenim al colomer de Rocafort, a Sant Julià de Lòria, al de la Casa de la Vall, a Andorra la Vella, al de la Casa Blanca, de Segudet, el colomer de Mora a Canillo o el de la casa Areny-Plandolit. Alguns tenien una planta entremig, que tant podia haver servit d’habitació, és el cas del Colomer de Cotxa, a les Bons, com de primer magatzem per la colomassa.

A l’extrem superior d’una de les façanes es troben els forats d’envol dels coloms, normalment dos, disposats a dos nivells. Les façanes anaven arrebossades i a l’alçada del pis superior l’arrebossat estava molt ben lliscat; a més a més a tot el voltant de la façana sobresortia (no en tots s’ha conservat) una filada de lloses posades horitzontalment, tant això com   l’arrebossat servien per evitar l’entrada de depredadors a l’interior. A partir de la seva composició, la forma de la coberta i la disposició de les obertures l’historiador Pere Canturri, en un article de l’any 1986, titulat Els colomers i palomeres Andorrans,  els va classificar en cinc tipus. Si us interessa el tema el podeu trobar al número 1 del Butlletí del Comitè Andorra de Ciències Històriques. 

La funció dels colomers era triple, com ja hem dit, una era la cria dels coloms i el consum en els àpats domèstics de colomins; però la principal era l’obtenció de colomassa, formada pels excrements de les aus, i que era utilitzada com adob als horts, una mena de nitrat i que pels pagesos tenia un gran valor. Per això servien també els colomers disposats a les façanes d’algunes cases o bordes, però els colomers de torre, tenien a més a més una funció simbòlica, la forma senyorial de la torre servia per  indicar als veïns el grau de riquesa assolit per la casa. Cal tenir present que el període de construcció dels colomers correspon a un moment d’enriquiment de moltes cases pairals mercès al comerç transfronterer, i que així exterioritzaven el seu èxit econòmic. 

És difícil establir amb exactitud el nombre de colomers que hi ha hagut a Andorra, De molts només en queden velles fotografies o una memòria oral, és el cas del colomer de Fontaneda, el de Juberri, el de cal Nagol, a Nagol, els colomers que apareixen al bell mig de Sant Julià de Lòria en una fotografia dels anys trenta, el colomer de cal Solana al Pui; del colomer de cal Mateu, a Andorra la Vella, del que només en queda la base, el colomer de cal Diumenge, a Engordany o el colomer de Pal, i finalment als prats per sobre les Bons n’hi havia hagut un altre, convertit en un munt de rocs.

Dels que queden, quatre estan en un estat molt precari, el de Rocafort, el de cal Guineu o d’Aixovall, el de Mora, a Canillo, i el de les bordes del Mas, a Aixirivall,  i cinc tenen alguna protecció oficial, el de cal Rossell i el de la Casa d’Areny-Plandolit, el de la Casa Blanca, el de la Casa de la Vall, el de Cotxa i el de cal Pal.

Aquestes construccions són un element singular, i de gran valor, del nostre patrimoni arquitectònic, i a més a més, constitueixen un testimoni material de la nostra història.