Els consellers i el calvari

Si bé al nostre diccionari la paraula calvari defineix una situació dolorosa, seguit de penes, d’afliccions, la intenció de qui escriu aquesta petita columna no és parlar del calvari que pateixen avui els nostres polítics en aquest maleït –però també evitable– temps de pandèmia, intentant evitar que l’impacte en la salut i en l’economia dels andorrans sigui irreversible, sinó parlar del Calvari en el més estricte sentit religiós: el moment últim de la Passió, quan Jesús, clavat a la creu, expia els pecats de la humanitat amb la seva mort. 
Deixant de banda el calvari que vivim des del mes de març, en tenim dos més, de calvaris, al país, força més interessants i artístics, en forma de tríptic, amb un denominador comú: ambdós tenen el Calvari com a motiu central. Anem a pams. El primer i més important és el Tríptic dels Consellers, que podem veure a la Capella de Sant Ermengol, a la Casa de la Vall. El segon, el Tríptic del Calvari, el trobem a la Casa Comuna d’Ordino.
Tots dos tenen, a la taula central del retaule, la mateixa representació artística: Jesús agonitzant a la creu, amb la seva mare, la Verge Maria, i Joan, el seu jove deixeble flanquejant el crucifix emplaçat al capdamunt del mont Gòlgota, als afores de Jerusalem. Si bé tots dos daten de la primera meitat del segle XVII i són obra de dos autors diferents, que ara com ara encara desconeixem. El que és curiós és que els dos es van inspirar en diferents gravats flamencs de finals del segle XVI. La Verge del Tríptic dels Consellers està inspirada en el gravat de Maerten de Vos (1532-1603) –artista flamenc força prolífic, ja que va deixar més de 1.600 dibuixos– i Johan Sadeler (1550-1600),  dibuixant, gravador i editor de llibres flamenc.
La Verge del Tríptic del Calvari ordinenca està inspirada en el gravat de Gilles Sadeler (1570-1629), conegut  amb el sobrenom del Fènix del gravat, que va treballar al servei de l’emperador Rodolf II d’Habsburg a Praga, de fràgil salut mental però gran mecenes de les arts. Curiosament el pare d’aquest important gravador va morir a la pesta de 1580, la pandèmia que va fer patir el món, igual que avui, ara fa 440 anys...
Els dos tríptics andorrans es complementen, a banda i banda de la taula central amb el Calvari, amb dues portelles o batents amb la representació de l’heràldica episcopal urgellenca a l’esquerra (barres catalanes, mitra i bàcul), símbol del poder episcopal, i les vaques del vescomtat de Bearn i del comte de Foix a la dreta, símbol del poder francès.
Influenciats o no, els nostres artistes anònims van voler deixar al país dues obres molt similars que ens fan recordar que el patiment forma part de la condició humana. Preguem doncs, com feien els nostres avantpassats davant aquestes pintures, perquè aquesta pandèmia ens doni una treva i trobem la felicitat que, com deia Voltaire, sempre ens espera en algun lloc, però a condició que no anem a buscar-la.