Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Els cursos d’extensió cultural




El diccionari defineix cultura com el conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit d’estudi i de lectures, de viatges, d’experiència... I és que, com deia André Malraux, la cultura fa a l’home quelcom més que un accident de l’univers.
Lluny de parlar de la declaració institucional de la cultura com a bé essencial i de primera necessitat que el govern de la veïna Espanya va fer l’any 2020 amb clares intencions electoralistes, m’agradaria tirar enrere en el temps i anar fins a l’Andorra de 1955. En aquella època el nostre petit país ja tenia el neguit de fer de la cultura un bé essencial i no fer servir aquesta com a màquina per fabricar vots. Era la primera edició del Curs Internacional Superior d’Extensió Cultural, dirigit per l’eminent filòleg monsenyor Antoni Griera Gaja.
Només cal recordar les paraules del nostre síndic Francesc Cairat en la inauguració del curs: “És de la més gran importància per a Andorra desvetllar en el cor de les nostres generacions joves l’amor a la nostra benaurada terra i a les nostres tradicions, que l’han mantingut independent durant llargs segles, sota la benèvola protecció dels nostres estimats coprínceps”.
Aquests cursos, sota l’alt patrocini del M.I. Consell General, van tenir lloc entre 1955 i 1962. La sala dels Passos Perduts de la Casa de la Vall, seu del Consell General i símbol indiscutible d’Andorra, en va ser l’escenari. La durada era cada any d’uns quinze dies, des de la darrera setmana d’agost fins al 8 de setembre, festivitat de Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra, i amb periodicitat anual. Matèries com filologia romànica, literatura, lingüística, etnografia, història, institucions, art, musicologia, política i economia donen una petita idea de la densitat i ambició dels ensenyaments donats que es materialitzaven en unes 160 conferències  per curs. Uns cursos que van ser coneguts als cercles universitaris d’arreu del món.
Monsenyor Griera (que va rebre pel Papa el títol de Monsenyor i Cambrer Secret de Sa Santedat) n’era l’ànima indiscutible. Era també un home de caràcter fort i les seves discutides teories filològiques i la seva oposició a les normes ortogràfiques de Fabra el van allunyar de la majoria de filòlegs catalans. Malgrat les polèmiques, va ser doctor honoris causa per les universitats de Würzburg (1932), Lovaina (1953) i Zuric. L’any 1960 va publicar l’Atlas lingüístic d’Andorra.
Els cursos van gaudir des de l’inici d’un èxit inusitat i van fer brollar idees tan admirables com el Pessebre Vivent d’Engordany! I és que la cultura és llibertat. “Només l’home culte és lliure”, deia Epictet, el filòsof grec de l’escola estoica, tot i que va viure part de la seva vida com a esclau a Roma... I per tenir cultura calen llibres, que com deia el poeta i diplomàtic nord-americà James Russell Lowell, “són les abelles que porten el pol·len d’una intel·ligència a una altra”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic