En algunes ciutats de països d’aquests que qualifiquem de menys desenvolupats que el nostre és molt comú escopir a la via pública. Hi ha gargalls de totes mides i colors. Destaquen en l’asfalt, a les columnes dels edificis públics (i privats), a les sortides del metro, en l’obra pública... Per això no és estrany que les parets d’aquestes poblacions mostrin grans cartells amb una mateixa frase: “No escupin, si us plau.” Però els vianants en fan poc cas. La ràbia s’ha de treure per alguna banda. I res millor que una bona escopinada per expulsar tota la merda que portem dins. És clar. Molts d’aquests que escupen potser tenen com a única casa el seu lloc de treball. O potser les jornades són tan interminables que el dia es confon amb la nit. Sembla, però, que aquesta tendència s’està tornant a imposar a casa nostra, al món civilitzat. Ho poden constatar en alguns carrers d’aquest petit país. És una pràctica que es va començar a constatar fa uns anys i que encara persisteix (caldria fer un estudi detallat per comprovar si va en augment). Les escopinades han tornat a formar part del nostre paisatge quotidià. Als que es desplacen a peu ara se’ls hi ha afegit un nou obstacle. Tifes i gargalls. La línia recta als carrers s’ha perdut. Cal avançar fent ziga-zagues. I sobretot, no mirar al cel. I davant d’aquesta realitat se’ns planteja el dubte: ¿estem retrocedint?, ¿se’ns en fot la convivència i el respecte pels altres?, ¿estem cada vegada més enfadats i avorrits i necessitem expulsar tot l’emprenyament per aquesta via? ¿Quina solució hi trobarem, si els cartells s’han demostrat ineficaços?
