Amb la visita, el 26 de juny, de l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Josep -Lluís Serrano Pentinat, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, el Molt Il·lustre Senyor Síndic,  li vol donar la benvinguda amb un protocol que es feia anys enrere. Seguint així la màxima 21  del Manual Digest, “conservar i recuperar algunes tradicions institucionals o culturals”.

Parlarem dels deseners, una paraula que avui molts joves no saben què vol dir.

Els deseners són nomenats encara ara pels consellers del Comú el dia del jurament d’aquests consellers cada quatre anys.

El batlle era antigament el superior dels deseners.

A Canillo n’hi ha un a cada veïnat, que són set, i un al poble.

El capità és un conseller del Comú. Durant aquest mandat és l’Honorable Senyor Sebastià Plaza.

Quan hi havia un esdeveniment com la visita d’un copríncep, els deseners l’hi rendien honor davant Casa de la Vall. Eren dos per parròquia i el seu cap, el capità de Canillo.

Abillats amb uns pantalons negres de golf, sota el genoll, una camisa blanca, corbata negra, mitjons blancs, vigatanes negres, barretina i faixa vermella, menys la del capità, que eren de color morat. I cada un portaven un fusell al costat.

A la foto adjunta era capità el conseller del Comú de Canillo, el senyor Miquel Naudí, i els dos deseners de Canillo eren Josep Casal i Climent Palmitjavila, que DEP, i tots els de les altres parròquies.

Els síndics d’aquell moment eren el senyor Julià Reig i el senyor Antoni Aleix.

Va ser per la visita del copríncep francès  Valéry Giscard d’Estaing l’octubre del 1978.

Com que el copríncep  no sabia qui eren, va dir: “Qu’est ce qu’ils font ces chasseurs ici?", petita anècdota.

Temps enrere no hi havia ni bombers i pocs policies i en cas d’algun sinistre, els deseners eren cridats: foc en algun bosc, allaus de neu a l’hivern (en recordo una de gran que va baixar a Envalira). Es va emportar algun cotxe, però no hi va haver accidents greus. I si algú es perdia  a la muntanya.

També després de l’incendi del Santuari de Meritxell, la posobra de la Mare de Déu durant la cerimònia religiosa, els deseners de Canillo havien de fer guàrdia. Ara hi ha policies i agents de circulació.

Durant un altre esdeveniment també van cridar els deseners de Canillo. Era el 8 de setembre del 1976 quan es va inaugurar el nou Santuari. Va venir l’esposa del copríncep Giscard per assistir a la cerimònia i va regalar un calze d’or a l’església. Va arribar i va marxar en un helicòpter que va aterrar al càmping de Som. Allí van fer vigilància els policies d’Andorra i els deseners de Canillo. Gràcies al senyor Josep Torres desener que m’ho ha explicat.

Finalment diré que tots els agents són de dos sexes. Hi ha Deseners i deseneres.