Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RPorta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Els dies que no són 8




Fa un parell de setmanes que noto un efecte estrany i, com diria el Peruga, si això no és realisme màgic, no m’ho puc creure. Tot va començar al cine, amb María, reina de Escocia. Des d’aleshores veig dones, a tota hora i a tot arreu.

La directora Josie Rourke construeix una història magnífica sobre la rivalitat –mortal– entre Isabel I Tudor, reina d’Anglaterra i Maria Estuard, reina d’Escòcia. Dues reines molt poderoses, una guerra de religions, unes importants dosis de misogínia a càrrec d’un líder religiós, el poder i el rol de la dona. Isabel en fuig i tria tenir el rol d’un home, ni es casa, ni té fills, vol mantenir la llibertat i el poder, diu. Maria, que acaba amb el cap sota la destral, jove, bella i mare, tria el rol de la dona. Un festival de vestuari, de perruqueria, d’escenaris històrics, castells i platges, una mirada poètica, plàstica i original a la història, sense sucre i sense concessions; no són ni santes immaculades, ni malvades cruels. Un festival per als sentits amb un tractament de les escenes eròtiques que no és gens habitual i que no té res a veure amb les sobredosis de violència sexual d’un Joc de trons posem per cas, que han infectat tantes produccions actuals.

De la mateixa època que Maria i Isabel són algunes de les bruixes acusades, processades i, a vegades executades, a Andorra i que ara podem conèixer a Andorra, terra de bruixes. No, no és una frase sentida divendres passat al bar, sinó un web que divulga les investigacions de Pau Castell, una excel·lent eina de divulgació que combina rigor històric i presentació atractiva per al gran públic.

Bruixa no, però sí dotada d’uns superpoders és la Capitana Marvel que fa uns dies va arribar a les cartelleres.

Uns quants dies abans, una escriptora Najat El Hachmi parlava a la biblioteca d’Escaldes sobre les dones que va conèixer al Marroc de petita i de les que van emigrar a Europa, dones com la seva mare que sense saber llegir ni escriure li va ensenyar el poder de la narració, com diu a Mare de llet i mel. Laura Casanovas la presentava amb aquella energia entusiasta que la caracteritza.

El Hachmi va mencionar Víctor Català, la força dels seus contes i el redescobriment que està vivint gràcies a les reedicions del Club Editor de Maria Bohigas. Caterina Albert havia estat protagonista el dia abans, a la biblioteca, del col·loqui –amb Roser Calvo, Luldmilla Lacueva, Irene Muñoz i Carles Sánchez– dins les activitats entorn de l’exposició dedicada a Isabelle Sandy uns carrers més amunt a ArtalRoc.

Bruixes, capitanes i també donasses com les de Marta Pessarrodona, premi d’honor de les Lletres Catalanes. No us perdeu el seu Donasses ni el seu Exili violeta, biografies d’escriptores, polítiques i altres; gent amb habitació pròpia o que la buscaven cada dia de l’any.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic