Els disbarats insostenibles

En començar el seu primer mandat el ministre Camp va deixar la política turística en mans del que ell mateix va qualificar, davant el Consell General, com “un Ferrari”.
Després de set anys i mig d’altes velocitats, la política turística només són disbarats i desorientació.
Les declaracions del ministeri de Turisme, dimarts passat, renyant els hotelers, que no li riuen les gràcies al Cirque du Soleil, han vingut a confirmar el desgavell.
Un altre disbarat fruit de la devastació intel·lectual i política. Un exercici de mediocritat inconscient exercida amb prepotència. Ja només faltaria que portessin un Llibre-Registre de “bons” i “mals” hotelers en funció de la seva submissió als que manen.
Renyen els hotelers que gosen no compartir els seus designis els mateixos que, per encegament parroquialista, han aconseguit ensorrar la marca Grandvalira.
Els que no han sabut fer créixer el nombre de visitants tot i que no hagin pas reparat en augmentar la despesa en promoció. Per molt que s’esforcin en dissimular les estadístiques el nombre de visitants manté una tendència a la baixa amb un pic molt preocupant de -11,1% el mes de desembre de l’any passat.
El comerç, l’hosteleria i la restauració no han rebut, el juliol passat, cap positiva aportació d’unes actuacions del Circ que s’anaven omplint amb viatgers d’autocars arribats de la costa catalana. Visitants que no pernoctaven al país i que acostumaven a menjar un entrepà no pas a Andorra sinó a un conegut local situat entre Ponts i Oliana. Però això no entra en els paràmetres de la comunicació cloroform.
Malgrat les ensopegades del ministeri i les escridassades del seu titular vers els hotelers, el sector turístic andorrà té més seny que els que tenen l’obligació de servir-lo i ajudar-lo.
Es va obrint camí un consens al sector turístic vers un model sostenible, de qualitat i regulat.
El turisme representa una part molt important de l’economia andorrana i genera ocupació i riquesa.
Per això és molt necessari que la ciutadania prengui consciència de la seva importància.
Entendre el sector en la seva dimensió real, dotar-lo de coneixement en la gestió i no instrumentalitzar-lo és fonamental perquè el país pugui decidir el tipus de turisme que vol i defensar-lo sense por.
Hi ha professionals que ho diuen de manera prou entenedora: convé pensar més en els ingressos com a indicador de referència i no tant en el nombre de persones que venen a Andorra.
Cal actuar i fer feina en lloc de preocupar-se per sortir a la foto.
Es confirma el fracàs de l’estratègia de situar-se en posició de dependència dels anomenats turoperadors, no tenir contacte directe amb el client i pretendre fidelitzar-lo només pel preu.
El Govern de Toni Martí intenta fer creure en un lleuger augment del turisme sense adonar-se que és necessari anar a la qualitat i adaptar-se als nous gustos dels clients i a la revolució tecnològica, especialment a la contractació de vacances per internet.
Les propostes de reforma laboral de DA només afavoreixen als hotelers low cost.
La crisi, perquè hi ha crisi, és una oportunitat per abandonar el model low cost. S’ha de passar de la quantitat a la qualitat. Només així augmentaran els ingressos i la rendibilitat. I només així es podran oferir salaris dignes a personal format i qualificat.
Convindria aturar l’afany golafre i adonar-se ja que tota explotació humana que pressiona sobre els recursos naturals ha de ser forçosament limitada.
No podem deixar que condemnin Andorra a la massificació turística amb les seves conseqüències de banalització cultural, degradació ambiental i empobriment econòmic.
El turisme ha de ser una oportunitat i no s’ha de convertir en una fatalitat.