Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AWard

Alan Ward

Professor

 

 

Els efectes climàtics del comerç en línia




Una notícia que ha estat circulant per les xarxes ha estat la decisió d’Amazon de limitar el nombre de lliuraments a un per casa, i per setmana. Aquesta notícia no sembla tenir gaires conseqüències, però endinsem-nos- hi una mica.

El principi de base del comerç electrònic és apropar els venedors als consumidors, estiguin allà on estiguin. Apropar s’aplica en el sentit de facilitar la comunicació, no a la proximitat física. Donada la facilitat que tenen alguns països asiàtics per organitzar una fabricació a gran escala i amb costos reduïts, la conseqüència natural d’aquest concepte ha estat una especialització de certs països per a la producció de béns de consum. El resultat és un sistema que, a la vegada, millora el cost econòmic de les operacions comercials, i n’empitjora el caràcter sostenible.

La concentració dels mitjans de producció en una zona geogràfica precisa permet optimitzar a la vegada els mitjans de producció –les fàbriques, les seves màquines, i una mà d’obra especialitzada–, i també els circuits de distribució de matèries primeres. Per donar-ne un exemple, té molt sentit que els grans fabricants de circuits electrònics del món estiguin tots radicats al sud de l’Àsia, a països com Singapur o Filipines, on són propers als centres de producció dels aparells que són els seus principals clients. Però aquesta manera de funcionar implica automàticament que els centres de producció es troben a grans distàncies dels centres de consum, sobretot els d’Europa i de les Amèriques.

Per posar-ne un exemple, podem pensar en un telèfon mòbil, aparell comú que tots tenim a la butxaca i que, possiblement, hem adquirit a través del comerç en línia. Els seus components hauran estat fabricats a diversos països, com ara Taiwan o Corea, i transportats fins al lloc d’assemblatge, que podria haver estat al sud de la Xina. Han fet un primer viatge de diversos milers de quilòmetres. Els seus components plàstics hauran necessitat productes petroliers de provinença més llunyana. Una vegada assemblat, el telèfon haurà viatjat sobre més de 15.000 quilòmetres per arribar al centre logístic al continent europeu. A partir d’allà, haurà fet trajectes més curts fins a arribar a les nostres mans.

En total, es pot argumentar que aquell aparell electrònic –o qualsevol altra cosa que comprem en línia– ha fet entre 20 i 25.000 quilòmetres de trajecte, sovint en mitjans de transport funcionant amb una varietat d’olis de combustió i de gasolis no massa nets. El resultat final és una producció de diòxid de carboni al qual no sempre pensem, quan fem l’unboxing d’aquella caixa que ens ha arribat pel correu.

La facilitat del comerç en línia fa que tinguem tendència a comprar cada vegada més articles, potser més del que compraríem en una botiga. Però tot això no deixa de tenir les seves repercussions.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic