Els electors de Mònaco marquen l’agenda andorrana
Les eleccions de l’11 de febrer a Mònaco per elegir els 24 membres del seu Conseil National es van convertir en un referèndum sobre l’acord d’associació entre Mònaco i la UE.
El resultat ha estat demolidor: el partit euroescèptic PRIMO!, Priorité Monaco ha obtingut 21 dels 24 escons. El nucli dur del programa de PRIMO! es centra a mantenir el control sobre la immigració i la instal·lació d’activitats professionals. No accepta cedir a Brussel·les el dret d’imposar a Mònaco directives legislatives futures. Vol preservar les especificitats del dret monegasc. No vol cedir sobirania a Brussel·les sobre el potent pacte social monegasc. Vol que la negociació amb Brussel·les sigui transparent i que el Govern no agafi compromisos a esquena del Consell. No vol precipitació en les negociacions i vol estudis d’impacte de cada qüestió. Defensa els consensos sectorials abans d’acceptar un acord global. Un seguit de propostes que han estat votades decididament per la majoria dels electors monegascs i que, de ben segur, serien votades per més d’un andorrà. Però aquests compromisos electorals de PRIMO! estan en contraposició amb l’actual negociació que el govern de Mònaco i el d’Andorra realitzen amb Brussel·les.
El triomf aclaparador de PRIMO! frenarà l’actual negociació conjunta de Mònaco, Andorra i San Marino amb la UE.
És evident que l’agenda de Toni Martí queda afectada. Segurament faran veure que no passa res i que la negociació amb Brussel·les segueix com estava previst però, discretament, la negociació afluixarà.
A l’agenda de Martí se li acumulen les demores i els problemes fan cua. Veiem com el famós macrojudici de BPA ha quedat ajornat sine die. Veiem com les sentències del contenciós administratiu, del Superior i del Constitucional evidencien un comportament més que dubtós de l’AREB. El mateix cap de Govern torna a protagonitzar escàndols amb diner públic. Les pressions de França pel tabac presagien un possible episodi a la frontera francesa similar a aquell dels GAR a la frontera espanyola. Els ingressos de l’Estat baixen, el dèficit segueix viu i l’endeutament està a màxims. La CASS esdevé inviable. L’arrel del problema és en la destrucció dels pilars econòmics tradicionals, a canvi d’una obertura econòmica que no funciona. L’actual model econòmic d’Andorra no pot satisfer les necessitats socials.
Cada dia que passa la situació de Martí és més delicada. Jurídicament i socialment més delicada. Necessita una nova majoria absoluta, essencial per tapar el disbarats que han fet. Si Martí no ha convocat eleccions és per manca de candidat amb possibilitats de guanyar per majoria absoluta. Aquell que podria guanyar és massa intel·ligent per caure en el parany i els que hi volen anar no passen. Les properes eleccions d’Andorra es poden produir en qualsevol moment. Andorra necessita un projecte que permeti construir un nou model econòmic que suporti les creixents despeses d’una població que envelleix . Si les eleccions es limiten a escollir entre persones, sense un nou model econòmic, és igual qui les guanyi. Perquè l’agonia d’Andorra seguirà. Les persones són molt importants, però amb el deficient model econòmic actual ningú pot superar el dèficit.
Les properes eleccions han de ser com les de Mònaco, unes eleccions de programa. Unes eleccions de projecte. Unes eleccions de model de país. Ni Madrid, ni París ni Brussel·les seran, com diria el copríncep Macron, el nostre Père Noël.
Andorra no necessita més trampes retòriques ni discursos precuinats per maquiavèl·lics experts. Ara va de debò. O hi ha un nou model econòmic o el model social cau. Els ciutadans de Mònaco han tingut la sort de tenir una opció que els ha permès votar a favor de Mònaco. Els ciutadans d’Andorra desitgen tenir l’oportunitat de votar a favor d’Andorra. De moment sols poden votar a favor de cares conegudes, sense propostes realment noves. Andorra necessita un nou partit, coalició o plataforma de salvació nacional amb una nova proposta de model d’èxit.
Versió per a imprimir