Els EUA opten per la decència

Així que Joe i Kamala han guanyat. La grandesa del sistema democràtic dels EUA prevaldrà i sobreviurà. Fins i tot a Trump. Es van comptar els vots (i es tornaran a comptar), els tribunals presentaran els litigants i els funcionaris estatals faran la seva feina. El procés va estar lluny de ser senzill i més que frustrant de veure, però aquest és un sistema democràtic en acció.
Ens adonem que encara hi ha moltes lliçons per aprendre quan el món observa, horroritzat, que més de 70 milions d’americans han votat una altra vegada per un narcisista furiós, un home amb la intel·ligència emocional d’un nen consentit de jardí d’infants, i que ha passat els darrers quatre anys dividint el seu país i el planeta.
Sí, Joe Biden serà el 46è president, però el fet que gairebé la meitat dels nord-americans que han votat hagin triat Trump, és revelador. Els darrers quatre anys han col·locat un mirall a la cara d’aquest país, i el seu horrible reflex serà inflexible fins que Joe i Kamala no facin alguna cosa per solucionar-ho.
Després d’una cenyida victòria de Joe Biden a la cursa presidencial, serà temptador mirar els estrets marges en el mapa i declarar la nació com una casa irrecuperablement dividida. Però hi ha altres conclusions més alentidores. La democràcia nord-americana està sana i estàlvia, malgrat les queixes dels partidaris.
Millor encara, i malgrat els esgotadors esforços per encasellar els nord-americans en els seus “propis grups d’identitat”; negres, llatins i molts altres votants no blancs van entrar a les seves cabines de votació (o oficines de correus) amb diverses idees sobre el millor home per dirigir la nació... i van votar pels republicans en xifres sense precedents. No van votar per tribu, van votar a favor i en contra de les polítiques que importaven a les seves vides.
Finalment, com n’és d’encoratjador recordar que les elits periodístiques, tecnològiques i empresarials no convoquen eleccions i que els diners, malgrat els centenars de milions que es malgasten a intentar fer-ho, no poden comprar un escó al Congrés.
La victòria de Joe Biden són els EUA allunyant-se de l’abisme. Tot i que la participació més elevada des de 1900 és esperançadora, el país encara està perillosament dividit, quelcom que el deixa vulnerable a un altre demagog. Els EUA no poden pretendre que els darrers quatre anys no hagin passat mai.
Els republicans estan ocupant el Senat i guanyant a la Cambra, una advertència per als demòcrates que és urgent fer que els que estan privats dels seus drets se sentin escoltats, tancar les escletxes, codificar els contrapesos institucionals, reformar el procés electoral, contenir l’allau de diner negre i la influència estrangera. Retornar les eleccions a les idees i els valors, no al culte de la personalitat.
Les eleccions no eren només una qüestió ideològica, ni de Covid o de l’esgotament de Trump. Els nord-americans volen que el seu govern els representi i que els Estats Units es tornin a unir al món i defensin els valors de la seva fundació.
La derrota de la Covid, la signatura dels Acords de París per donar a la Mare Terra l’oportunitat de curar-se, restablir les relacions transatlàntiques amb Europa, restringir l’expansionisme de la Xina al mar de la Xina Meridional i gairebé a tot arreu, seran tasques importants per a Biden, però si aquests 70 deplorables milions no s’asseguren que aquest govern també treballa per a ells, no haurem après res dels darrers quatre anys i un Trump Jr. o Rudolph Giuliani Jr. es podrien presentar i ser elegits. Sens dubte, aquest seria el final del món tal com el coneixem, així que aprenem d’aquests quatre anys!