Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ferran Goya

Ferran Goya

Enginyer

 

 

Els exclosos




Intueixo la perplexitat dels escriptors quan veuen les interpretacions, dels crítics i lectors, de les seves obres. 
Umberto Eco va sistematitzar “la cooperació interpretativa del text” entre lector i escriptor. Ortega y Gasset s’exclama per l’anècdota d’un “mestre de grec” que sostenia que La Ilíada és més fàcil d’entendre si hom imagina una baralla entre els mossos de dos pobles per conquistar una jove vilatana. 
Demano per endavant excuses a l’Iñaki si la meva lectura del Morts, qui us ha mort? s’allunya tant de la seva intenció com la del mestre que simplificava la guerra de Troia. Sempre existiran els mals lectors.  Segons Eco, el lector s’aproxima al text d’una manera inconscient, des de la seva perspectiva ideològica. 
Diu l’Iñaki, en una metàfora brillant, que el cabaler és el segon poll i l’hereu el primer poll. La institució de l’hereu és com l’estratègia reproductiva del trencalòs. L’ou gros trenca abans i això li confereix un enorme avantatge sobre el germà petit, és una desigualtat a l’origen que ningú podrà remeiar. El segon poll està predestinat a morir amb docilitat, si no mor, la mare i el primer poll se’l cruspiran. 
És la llei biològica. Una llei, però, equivocada, ja que l’espècie del trencalòs està en perill de desaparèixer. Tu o jo, res de win-win; el resultat: excloent el dèbil, tots surten perdent.
Si, excepcionalment, hi ha una inversió de papers entre l’Antoni i el Pere, la revenja social ha de ser exemplar: la justícia com venjança. El dret natural s’imposa als drets cívics. No hi ha progrés civilitzador, sempre sortim “naturalment” de la casella inicial. Les institucions, els costums, les tradicions ens empenyen cap enrere, amb l’ajuda activa del veguer petainista i la passivitat del copríncep franquista.
  Lídia Armengol explicava (Comportaments socials i mentalitats col·lectives) la manera com la interdependència home-ecosistema produeix unes pautes de conducta que van modelant un conjunt de valors que vertebraran l’estructura de la societat, transformant les rutines en “preceptes intangibles”. 
Dins aquest esquema, els cabalers, com els segons polls, estan exclosos, no hi ha lloc per a una col·laboració entre germans, ni tan sols per una competència o contradicció civilitzada com la d’Hesíode i Perseus. 
És una lògica de subsistència, cruel i inhumana en la qual tots els drets i deures de “la casa” recauen en el primogènit, en el primer poll del trencalòs: una mimesi dels trets de les societats animals. Els individus romanen subordinats al dictat d’un valor superior i intemporal: la perpetuació de “la casa”. 
Dones i cabalers sacrificats per la supervivència d’un sistema socioeconòmic. Les dones (Ramona, Antònia, Àngela i Martina) invisibles, només viuen per fer un hereu al cap de casa i/o les feines domèstiques.
Tots els que decideixen (síndic, veguers, policies, batlles, notaris i metges) són homes. Els veguers havien fet enrere la reforma electoral del 1933. Quan succeeixen els fets que narra Iñaki Rubio, només voten els homes caps de casa. Així fins a les eleccions del 1947. Les mentalitats col·lectives imposen, amb les seves exclusions, uns preceptes polítics calcats de l’estratègia reproductiva del gypaetus. 
El 1970 es reconeix el dret de sufragi actiu a les dones. Fins tres anys més tard no obtindran el dret d’elegibilitat. La resta és prou coneguda: promulgació del primer codi penal el 1989; la Constitució del 1993 que aboleix la pena de mort; una llei electoral de majories que, teòricament, serveix per afavorir la governabilitat però que ha estat un mecanisme d’exclusió per perpetuar el poder dels “primers polls”: dels patricis d’una vella Andorra que sobreviu als gastons.   

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte