Hi ha una gran unanimitat en què de tot l’insalubre discórrer de les estacions, l’estiu és, de lluny, la més ignominiosa i despietada. Hem de fer front a agressions en forma de paelles covades amb gambes congelades, sangries letals, aires condicionats que et deixen els ossos com estalactites, olors penetrants de fregits, plagues de meduses a les platges i reposicions infectes a la tele.
Ja només faltava un canal nostàlgic de sèries dels anys vuitanta com VinTV, amb productes com El coche fantástico, Verano azul o El Hombre y la tierra. Només ens faltaran Jacques Martin i l’École des fans i el Club Dorothée perquè això ja no sigui la magdalena de Proust, sinó menjar-se una bossa sencera de les Bella Easo fins a empatxar-se. No com el Piraña a Verano azul, que menjava una gran quantitat de gelats sense patir cap indigestió en una sèrie on sortien mares solteres, pares separats, la protecció del medi ambient, la primera regla i el desnonament. També va parlar de la mort a uns nens que en aquella època hi tenien el cul pelat després de les desgràcies de Marco, Heidi i Calimero, aquell pollastre antropomorfitzat. La mort de Chanquete va commocionar tota una generació.
Aquella televisió era nutritiva, com cantaven els Aviador Dro, perquè els infants la miraven menjant un entrepà de Nutella. El que enyoren molts d’aquells nens és menjar-se’l ara sense engreixar-se, perquè si arriben a saber que El coche fantástico seria una realitat per obra d’Elon Musk assetjarien Devon Miles, el patrocinador del projecte amb la Fundació per a la Llei i l’Ordre. I és possible que aquell vehicle no tingués aire condicionat ni airbag. Menos lobos, Caperucita.
