Primer van ser els germans Teixidó, Xavi i Ferran, i després els germans Casal, Marc i Òscar. Els quatre van ser uns clàssics de les curses de muntanya d’alt nivell i ja són història. Un esport minoritari, tot i tenir el paisatge ideal per poder-lo practicar. Ells van representar el país i la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM) arreu del món en proves de Copa del Món, Campionats del Món i també competicions de renom. Van fer podis i bons resultats, però tot té una data de caducitat i van haver de plegar a unes edats en les quals compaginar la vida amb l’esport d’elit és una tasca complicada. I els joves? És cert, som el país que som. De fet, Patrick Frases, president de la FAM, ja va parlar d’aquesta situació a la roda de premsa de comiat. “Hem de mirar on som” i com es poden reclutar corredors de curses de muntanya? Ara n’hi ha ben pocs. Els germans Casal es retroalimentaven. Entrenaven junts i competien junts en un esport força solitari, en tots els sentits, i de molta fortalesa mental. Als Teixidó els passava el mateix. Ara hi ha molt poc on poder triar, però on són els que es van emmirallar en els germans Teixidó i els Casal mentre competien a l’alt nivell? Per què no van triar aquest esport? Potser els germans Teixidó i els Casal podrien aportar la seva experiència i donar un cop de mà a l’ens per intentar treure el màxim rendiment a aquest esport que tan bé coneixen. S’han retirat, però durant molt temps van ser uns referents i, segurament, més d’un en aquelles èpoques els haria volgut imitar. I ara què? Tocarà esperar algú més que es torni a enganxar a aquest esport tan minoritari.