Avui va una mica d’animals… Bé, de certs sons i comportaments dels animals i als quals nosaltres posem algun nom per poder-nos-hi retrobar… I de passada, avui torna a anar d’especificitats lingüístiques, perquè és un tema apassionant i un indicador cert de com va la salut de la nostra identitat territorial. Som-hi!
Resulta que a Andorra, com en alguna altra vall propera, els gossos sempre han abuixat, buixit o lladrat. Els gats han maulat. Els isards han colat pel cap de la serra o per la collada. Les euques i els pollins s’han emboludat al terra o a la neu i les anolles o les jónigues peixen els prats. Els astorets sempre han caçat ratolins i l’óssa ha anat passant, discreta, per les nostres muntanyes.
Però resulta que tot això no és ben bé així... I ves tu per on que els gossos borden, els gats miolen, els isards s’escaboleixen, les eugues i els poltres es rebolquen per terra o a la neu i les vaques joves pasturen els prats. Els xoriguers sempre han caçat ratolins i l’ós bru ha anat passant, discret, per les nostres muntanyes.
A priori, les dos (perdó!) dues redaccions diuen exactament la mateixa cosa. La primera ho diu tal com tradicionalment s’ha dit per aquí i la segona és com ho trobarem en català comme il faut. Atenció! No estic fent referència a textos oficials (que també podríem parlar-ne) sinó a quines paraules triem quan conversem.
He estat uns dies de vacances per Astúries. Comunitat amb vocació turística, ben comunicada, referent a Espanya en diversos aspectes i de dimensió territorial diguem-ne reduïda comparada amb altres comunitats autònomes. Doncs té certa gràcia escoltar el so melodiós del parlar asturià! I és molt bonic sentir paraules asturianes barrejades amb el castellà més acadèmic: “Los guajes vinieron me a decir que mañana yé dia de fiesta! Oíste ô!” Ei, i no passa res! No he sentit mai cap turista, espanyol o estranger, demanar una traducció! Els cambrers parlen així, al supermercat també, al carrer si demanes una adreça, als canals públics de ràdio i televisió... ¿I què t’endús d’Astúries? Doncs una sensació forta d’identitat local! Potser després no saben ben bé on cau Taramundi o no han anat mai a Cabrales, però el parlar t’indica que no ets enlloc més sinó a Astúries.
¿Què passarà si algun dia els asturians parlen exactament en castellà diguem-ne... acadèmic? ¿Què passarà si algun dia a Andorra ja no utilitzem aquelles paraules que ens són tan pròpies? Segurament no passarà gran cosa... Hi ha i hi haurà assumptes molt més rellevants. Però no em direu que no serà una llàstima quan, arribat el dia, els gossos ja no abuixin.
