Els grups inversors... Quina por!

Arriba un grup inversor. Quan ho sento em ve una certa tremolor al cos i pànic. I això que no estic treballant ni col·laborant en cap club –també això és força estrany per a aquests llocs. No em refio de ningú. Ho sento pels grups inversors que aposten pel futbol. És només cosa meva. Sempre he pensat que ningú, tingui els diners que tingui, no inverteix a fons perdut. Enhorabona pel grup inversor que ho faci, és a dir, posar els seus calerons sense rebre cap compensació. L’empresari argentí instal·lat a Manresa José Luis Correa va decidir invertir a la UE Sant Julià. Es va quedar amb el 52% del club lauredià. Algú també li va dir que tot plegat seria molt bona idea. Va picar l’ham. Ves a saber que buscava... Poc li ha durat l’alegria. Tres classificacions per disputar la competició europea i molts i molts problemes per complir amb els sous de la plantilla i el cos tècnic. Un viacrucis. I no només li ha passat a la UE Sant Julià. És un club més que, desesperat per dissenyar plantilles sense diners, va decidir hipotecar el seu futur en un grup inversor. Correa ha funcionat tres anys, però no ha arribat als 10 pactats. S’ha cansat. L’empresari argentí també ha deixat el CE Manresa. Els seus somnis futbolístics no li han funcionat com ell desitjava. El negoci ha fet figa. Els lauredians aposten ara pel jugador argentí, campió d’una Copa Libertadores, Christian Cellay. No va sortir gens bé en la seva etapa de jugador al club lauredià. També va intentar fer d’empresari, sense gaire èxit, a la UE Engordany i ara ho provarà a la UE Sant Julià. El futbol i les seves coses. Sembla que sigui una joguina per a alguns, però aquí hi ha molt caler fresc.