Aquest cap de setmana he llegit una història chicklit que m’ha convençut força. Es tracta d’aquest tipus de novel·les hereves de Bridget Jones i del món esbojarrat de Sexe a Nova York. He escrit un informe positiu i he aprofitat per documentar-me una mica sobre les particularitats d’aquest gènere, que reconec que no es troba entre les meves preferències personals. De manera molt simplificadora –i amb un evident menyspreu– s’acaba per identificar aquestes obres com a novel·les de dones i per a dones.
A l’article Banal o encomiable?: literatura femenina, cultura popular i chicklit, de Mary Ryan (Universitat de Limerick), s’analitza com aquestes obres han rebut durant llarg temps gran quantitat de crítiques negatives amb la justificació que “les novel·les escrites per dones serien notablement inferiors a aquelles escrites per homes”. La literatura femenina –continua Ryan– “rarament ha rebut el reconeixement que mereix. De fet, fins fa relativament poc, la major part d’escriptores eren menyspreades per l’elit intel·lectual masculina pel seu atractiu ximple”.
És a dir, que els homes produeixen art i les dones artesania. Aquesta frase provocadora va ser pronunciada no fa gaire per Jennifer Weiner, autora d’A les seves sabates, entre altres, i especialitzada en el chicklit. Va ser un dir prou a l’encarcarada actitud de menyspreu de part de la crítica literària. Weiner retreu l’esnobisme que menysprea obres com les seves, que en el millor dels casos s’etiqueten com a “ficció comercial” (per no fer servir allò de “femenina”) per tenir així un pretext per diferenciar-les de la “ficció literària”, curiosament amb més representació masculina i que mereix més atenció per part dels ressenyistes.
El tema no és nou i té molt a veure amb el que es denuncia, per exemple, des de l’Associació per a la Igualtat de Gènere en la Cultura o l’Observatori Cultural de Gènere. Recordo, per exemple, una trobada internacional que es va organitzar amb el títol paradigmàtic de ¿Es una quimera la igualdad hombres mujeres en las artes?.
Quimera o no, ja n’hi ha prou. És necessari adoptar una mirada més àmplia i trencar amb aquests estúpids estereotips. Ja sigui des de les universitats reivindicant el chicklit com un espai des d’on es “parla de problemes i tensions reals de la vida de les dones”, o amb autores com Weiner, que no pot ser desatesa, ni que sigui per una qüestió de números: ha publicat 11 novel·les, ha venut 15 milions de còpies en 36 països i ha estat 249 setmanes a la llista de best-sellers del New York Times.
Dades totes elles que, ja posats, ben bé voldria ensumar alguna vegada el molt digne món de l’artesania.
