Parafrasejant el títol de la novel·la pòstuma del periodista i escriptor suec Stieg Larsson, 'Els homes que no estimaven les dones', veient certes actituds de persones de l’espai públic, m’ha vingut al cap que hi ha homes que no saben com relacionar-se amb les dones. Em refereixo al fet de la no-imposició de medalles a les guanyadores de la Copa de la reina, per exemple. Ja sé que diuen que el protocol va ser el mateix que per als homes, però tot i així crec que hi hauria d’haver alguna manera d’aprendre –no sé si és la paraula– com ens hem de relacionar des de la igualtat i el respecte, ni més ni menys.
Per una banda, em dic a mi mateixa i al Jaumet, que no hauria de ser tan difícil, però per l’altra, 'visto lo visto', sembla que sí, que el nivell de dificultat deu ser considerable. Ho dic pel reguitzell de comentaris que va suscitar la situació a les xarxes. Comentaris del tipus: “normal, s’ha d’anar amb peus de plom, ja que per un simple fregament et poden arruïnar la vida”. Tot relacionat, ja ho saben, amb la denúncia d’Hermoso pel petó de Rubiales. Què volen que els digui. Respecte i tracte d’igual a igual. Ni més ni menys. No crec que sigui demanar massa, sincerament. I sobretot la màxima aquella que de tant en tant em surt: no facis als altres allò que no t’agradaria que et fessin a tu. O millor encara, dit en positiu: fes als altres, tracta els altres, com voldries que et tractessin a tu, ni més ni menys.
Cada dia estic més convençuda que és un llarg camí aquest de la igualtat en tots els àmbits, no només entre homes i dones. Un camí que, d’altra banda, uns i altres hem de fer junts, no per separat, amb diàleg i sobretot amb l’exemple. I això s’aprèn des de menuts i en els petits detalls. Ni més ni menys.