Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Quim Valera

Quim Valera

Historiador i divulgador del Patrimoni

 

 

Els ignorats dels pariatges




El 8 de setembre passat, festa nacional i Dia de Meritxell, també se celebrava una efemèride important: el 743è aniversari de la signatura del primer pariatge al castell de la Suda de Lleida. Aquest important document, una amigable composició entre dos senyors feudals, va significar l’origen del règim de cosenyoria que, amb el temps, esdevindria la base jurídica de la independència d’Andorra. En aquell acte hi havia la crème de la crème de la societat catalanoaragonesa del moment, inclòs el comte-rei Pere el gran, que allargarien la seva estada a la capital de la Terra Ferma fins a finals d’octubre, moment en què es consagraria la Seu vella.

El bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III, després d’anys de batusses i guerres estèrils, van decidir posar fi a les hostilitats, rubricant-ho en aquest famós document, sota la tutela del rei, que es va postular com a àrbitre i garant de l’acord. Tanmateix, en aquest document no apareixen dos actors molt importants, ni el comte d’Urgell ni els caps de casa andorrans, ambdós sempre presents en les decisions que havien afectat als assumptes de les nostres valls.

Pel que fa als andorrans, des d’antic havien mostrat una gran resistència davant l’autoritat dels comtes d’Urgell, assolint uns drets molt poc habituals en el període medieval. L’exemple més reeixit va ser l’afer del castell lauredià de Bragacolls, construït pel comte Borrell II a finals del segle X i destruït pels mateixos andorrans, en clara mostra de desacord envers aquest intent d’enfortiment de l’autoritat comtal al país. Anys després, l’any 1133, el comte Ermengol VI va cedir els drets que tenia sobre Andorra al bisbe d’Urgell, això sí, cobrant una bona suma i mantenint els vincles de vassallatge amb el prelat. El bisbe, ja convertit en senyor d’Andorra, va signar dues concòrdies amb els caps de casa andorrans, prova de l’alt grau d’autonomia que tenien, esdevenint interlocutors directes amb el seu senyor.

Ermengol VI també va vendre el mateix 1133, a la família vescomtal de Castellbò, avantpassats directes dels Foix, els drets que tenia sobre el castell de Ciutat, antiga residència comtal, i altres territoris de l’Urgellet, això sí, mantenint també els seus drets de vassallatge.    

Tant el bisbe com el comte de Foix, en aquest cas com a descendent dels vescomtes de Castellbò, eren vassalls del comte d’Urgell. Però, com va ser ignorat el comte d’Urgell fins al punt de ni tan sols ser mencionat en el document i encara menys signar-lo, quan era el senyor feudal directe dels dos principals signataris? Fins on jo he pogut saber, la historiografia ni tan sols s’ha plantejat la pregunta. Sabem que el comte del moment, Ermengol X, estava en un conflicte obert amb el rei, i aquest el tenia en una mena d’arrest domiciliari. Tanmateix, a finals d’aquell 1278, mitjançant el conveni d’Agramunt, el comte obtindria la llibertat a canvi de grans concessions. El poderós comtat d’Urgell perdia influència davant del poder del rei, i apagava del tot el seu poder en els seus ancestrals territoris del nord, on els seus antics vassalls guanyaven prestigi, especialment els Foix, que esdevindrien en els segles següents els grans senyors de la serralada, fins al punt d’acabar cenyint les corones de Navarra i França. 

Un joc de trons arrelat directament a la nostra història. La jugada de Pere el Gran va esdevenir mestra pel que fa als seus interessos, enfortia la seva autoritat envers el comte més poderós de Catalunya, però a canvi obria el camí de l’ascens de la nissaga dels Foix. Els andorrans, a diferència de temps passats, no hi van tenir cap paper. Els d’Urgell, senyors ancestrals d’Andorra, van ser deliberadament apartats d’aquell fet històric, per això avui, en el lloc dels escacs heràldics d’Urgell, al nostre escut hi ha les quatre barres de Barcelona, en record del maquiavèl·lic arbitratge del rei Pere.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic