El volum de cigarretes que des de fa anys s’acumulen al terra de pobles i ciutats, a les platges i fins i tot en espais naturals és una mostra que entre el col·lectiu de fumadors n’hi ha una bona colla a qui se’ls pot penjar l’etiqueta d’incívics i imprudents. Recordo fa anys campanyes de conscienciació en què ajuntaments de localitats de costa repartien uns petits recipients en forma de con on guardar les burilles. De cendrers portàtils, se’n poden trobar fàcilment, però tot i així sembla que sempre és més pràctic llençar la punta de cigarret a terra i oblidar-se’n. Com va fer un vianant amb qui em vaig creuar ahir. A la cantonada entre els carrers Joan Margall i Bonaventura Armengol. En passar pel costat d’un arbre, el personatge en qüestió va llençar la burilla, sense ni tan sols fer el gest d’apagar-la, al forat que fan les reixes de ferro que envolten el tronc. No era el primer, en abaixar la vista em vaig adonar que l’espai és cendrer habitual per als fumadors. L’acció és reprovable, però encara més si tenim en compte que hem passat una onada de calor extraordinària, amb temperatures que han superat els 35 graus i amb un risc d’incendi evident. Em costa d’entendre que no vegin el risc i no s’adonin de la porcada que fan. El foc que va cremar més de 400 hectàrees entre Llançà i el Port de la Selva el va provocar una burilla llençada per un conductor. Quan ho vaig sentir em feia creus que encara hi hagués comportaments com aquest. Ahir el vaig veure en directe. Potser cal més mà dura contra aquests incívics perquè el problema és evident. Mireu si no: al febrer a la Seu en una campanya de neteja van recollir 100.000 burilles. Quantes en trobaríem aquí?
