Els infants i el canvi climàtic

L’acció sobre el canvi climàtic s’està quedant curta. Segons l’IPCC (Panel Intergovernamental sobre el canvi climàtic) les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’haurien de reduir a la meitat el 2030, i baixar a zero el 2050, per limitar l’augment global de les temperatures a 1,5 °C. Però les polítiques i compromisos actuals estan molt lluny d’aquests objectius.
Els efectes del canvi climàtic ja són presents i empitjoraran. Actualment hi ha un 35% més de desastres relacionats amb el clima que a la dècada dels noranta. Sembla ja inevitable que el nivell dels mars augmentarà, causant els majors impactes als països que menys possibilitats de reduir emissions: els 33 països que tenen riscos climàtics extremadament alts produeixen menys del 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Els infants seran els qui rebran els impactes més forts, perquè són físicament i psicològicament més vulnerables. Per això diem que aquesta crisi climàtica és l’amenaça individual més gran als drets de la infància. Posa en perill dècades de millores en la vida dels infants que han costat molt d’aconseguir. Els fenòmens atmosfèrics extrems, com inundacions i sequeres, així com canvis climàtics a llarg termini, com ara l’augment de les temperatures i del nivell dels mars, impacten els drets dels infants, des de l’accés a l’aigua i al menjar, fins a l’habitatge, educació, i salut, fent més probable que pateixin explotació, violència i abús, i reduint el seu dret a sobreviure i prosperar.
Posem-hi xifres: hi ha 820 milions d’infants al món que estan altament exposats a onades de calor, 570 milions a inundacions de rius o de les costes, 400 milions a ciclons, 920 milions a sequeres, 815 a pol·lució de plom, 2.000 milions a la contaminació de l’aire. Es calcula que el nombre infants amb dificultats d’accés a l’aigua augmentaran dels actuals 450 milions a 600 a l’any 2040.
La crisi climàtica afecta de manera desproporcionada els infants més pobres, més vulnerables i marginalitzats, aprofundint les desigualtats existents i perpetuant-les al llarg de les generacions. El canvi climàtic porta a un increment de malalties com ara malària, dengue i còlera, que afecten un 90% a infants menors de 5 anys. Ja comencen a sortir estudis que demostren que els desastres climàtics reiterats tenen un impacte en la salut mental dels infants. També té una repercussió en l’educació, per la destrucció d’escoles i infraestructura de transport a causa del temps extrem.
S’ha calculat que el canvi climàtic portarà que, pel 2030, hi hagi 132 milions de persones més vivint en pobresa extrema. Infants que viuen en necessitat extrema són més susceptibles a xocs en el medi, perquè sovint depenen d’hàbitats naturals per la seva supervivència, tenen menys alternatives de modes de viure, no tenen actius ni infraestructura que els doni capacitat de resiliència, i es poden veure abocats a vendre actius crítics per la seva supervivència i recuperació (l’exemple típic és la tala indiscriminada de boscos). La funesta ruta de la pobresa porta a reduir el nombre d’àpats o disminuir la qualitat de la dieta, retallar la despesa en educació, enviar els nens a treballar abans o casar a les nenes encara adolescents.
Els programes d’Unicef d’ajuda als països afectats pel canvi climàtic se centren en l’adaptació al nou entorn climàtic i en la mitigació dels seus impactes negatius, centrant-se a reforçar la sostenibilitat dels serveis (accés a l’aigua, resiliència d’infraestructures, xarxes de protecció social), incrementar l’enfocament en la infància de les polítiques climàtiques, prioritzant la millora de la resiliència dels infants. També es fixen a recolzar que els joves siguin actors actius i una veu a favor de la protecció del clima i l’entorn, i a desenvolupar mercats sostenibles per als infants (l’exemple més conegut és el de les vacunes, amb grans inversions en cadenes de fred per assegurar-ne la distribució).
Tenim doncs, una oportunitat, limitada en el temps, de protegir els infants més vulnerables dels impactes de xocs climàtics severs, ajudant-los a adaptar-se a un futur conformat pel canvi climàtic, i donar-los les claus per tenir un futur sostenible a les seves mans.