Els Jardins d’art d’Ordino

El cap de setmana passat es va celebrar la tercera edició dels Jardins d’art a Ordino. Aquest és un esdeveniment artístic en format de concurs que combina l’art amb l’entorn del poble d’Ordino, els seus jardins i racons emblemàtics, que aconsegueix donar un valor afegit al nostre país a través de l’art, potenciant el turisme cultural amb una proposta atractiva per als turistes però també per als d’aquí. El concurs està obert a propostes de totes les disciplines artístiques i compta amb un sol premi de 4.000 euros (des d’aquesta 3a edició) i una exposició individual, una aposta forta per motivar artistes d’arreu perquè presentin els seus projectes.

A través de la convocatòria, que s’acostuma a obrir a principis d’any, es recullen les propostes per fer-ne una selecció que serà la que es podrà veure durant l’esdeveniment. Aquest any hi ha hagut 20 artistes repartits en diferents indrets del poble amb propostes de pintura, fotografia, collage, escultura, instal·lacions i una instal·lació interactiva, la d’un servidor.

Vaig tenir la sort de ser un dels seleccionats i puc dir que les sensacions van ser força bones. Tot i que el temps no va acompanyar del tot, hi va haver moltes persones que van passar a gaudir de la proposta, sobretot diumenge, que tan sols va ploure uns minuts i al final el temps va donar una treva per poder fins i tot gaudir del sol. Personalment no em vaig poder moure d’on estava de les persones que anaven passant i pel que sé, va ser el mateix per a la majoria d’artistes que hi participaven.

El guanyador d’aquesta edició va ser Martín Blanco, que va presentar una obra que combina el dibuix i la instal·lació mitjançant la projecció audiovisual. Autoestima 2.0 és una reflexió de la relació entre la influència de les noves tecnologies vinculades a les xarxes socials i la nostra autoestima. És una obra potent, que parla del temps present, i que aborda temàtiques socials de gran importància per a tots des d’un punt de vista crític i punyent. Sense pèls a la llengua, planteja com ens deixem endur, mitjançant la tecnologia, pels sistemes de recompensa de les xarxes socials: visites, likes i comentaris, entre altres.

Aprofito per dir que en alguna ocasió s’ha titllat la seva obra de pessimista, però vull aportar arguments que aportin llum al seu missatge i a altres obres de reflexió sociopolítica. Primer de tot és important entendre que la crítica no ha de ser destructiva perquè si, però de vegades hi ha pells massa fines i línies que sembla que no es poden creuar; en segon lloc, posar en relleu problemàtiques que afecten la nostra societat no és pessimista, en qualsevol cas és valent, sobretot si es fa a través de l’art per l’exposició personal que representa; tercerament hi ha molts estudis científics que confirmen la relació entre l’abús de les pantalles en les primeres edats i l’aparició de comportaments propis de l’espectre autista, així com una relació directament proporcional entre l’ansietat dels adolescents i dels adults i les hores que dediquen al dia a aquest tipus de tecnologia. En qualsevol cas, animo tothom a mantenir una visió crítica o practicar el dubte metòdic si ho preferiu i desitjo que els Jardins d’art tingui un futur pròsper.