Els Jocs d’Hivern i un xantatge

Soc originària de la comarca del Berguedà, concretament de l’Alt Berguedà, un territori que va viure l’esplendor amb les mines i les fàbriques tèxtils, però que quan aquestes activitats van decaure es va veure sumida en una crisi que no tinc clar que hàgim superat. El turisme s’ha convertit en la gran alternativa i ho hem assumit sense pensar massa en les seves conseqüències. Amb tot, no hem pogut presumir mai de bones vies de comunicació ni tampoc d’un transport públic digne i eficient. Som lloc de pas obligat per a tothom qui puja cap al Pirineu i tenim alguna petita estació d’esquí. Però segons la Generalitat, com el Ripollès o el Solsonès, no ens mereixem el dret de poder opinar en el referèndum sobre els Jocs Olímpics d’Hivern. L’esdeveniment ens afectarà? Sí, segur, ni que sigui perquè de cop i volta algunes infraestructures llargament demanades i que fins ara se’ns han negat, potser esdevindran factibles com per art de màgia. Perquè és clar, sentir Jocs Olímpics, no m’ho negaran, és pensar en gran, en inversions importants, en prosperitat i en un rentat de cara que qui gosaria posar-s’hi en contra? Doncs bé, potser tota aquesta artilleria que es guarden a la màniga aquells qui manen a la Generalitat és precisament allò que ens ha de fer dubtar. Oferir-nos futur i progrés a canvi d’uns Jocs no és creure en el Pirineu, és fer-nos xantatge. Aquest tros de terra allunyat dels centres de decisió es mereix quelcom més. Atenció de veritat i un model que permeti guanyar-s’hi la vida tot l’any. Si ho tinguéssim, potser podríem plantejar uns Jocs. Llavors potser només ens faltaria la neu, perquè el canvi climàtic també hi juga.