Quantes vegades hem sentit dir que els joves som el futur, que hem d’estar actius per al dia de demà, que hem de lluitar pel nostre futur? Una cosa sí que és ben certa, i és que hem de ser actius per reclamar els nostres drets i fer escoltar la nostra veu. Però en la primera part de la frase no hi estic d’acord. Per a mi els joves no som el futur sinó el present.
Actualment Andorra té aproximadament uns 10.000 joves i puc ben dir que som davant d’una generació ben preparada, formada i amb ganes de fer coses. Em nego a pensar que som la “generació perduda”, com diuen alguns, o que la majoria som ni-ni. Tot al contrari, crec que som la generació que hem de tirar endavant aquest país, que hem de fer valdre els nostres coneixements i fer una Andorra més justa per a tothom. I això no passa pel dia de demà, sinó per fer-ho des d’avui mateix. Però això només és possible des de la participació i la implicació activa.
Hem de ser conscients que només si ens fem escoltar, si participem, les coses poden canviar. És part de la nostra responsabilitat com a joves però també com a ciutadans dir el que volem per a nosaltres i per a la societat en general. Que sàpiguen què és allò que ens preocupa i què és allò que ens representa com a joves ciutadans més enllà de la nostra ideologia. Perquè una cosa és ben clara, i és que avui en dia no estem gaire representats en els estaments públics. I això ha de canviar. Hem de ser-hi més presents i ser més actius que mai.
Defensem el que és nostre, i defensem-ho com sabem fer-ho. Participant! Ho tenim tot per aconseguir fer més nostra aquesta Andorra, però ho hem de posar tot sobre la taula i formar part d’aquest tot. I no és pas tan llunyà. Tenim organismes fets per joves i per a joves que funcionen, i en tenim la prova en el Fòrum Nacional de la Joventut, que funciona i que fem cada vegada més nostre i més participatiu. (Només hem de veure la darrera assemblea, plena de gent amb ganes de dir-hi la seva.) Sense deixar de banda la protesta dels joves estudiants de l’escola de formació professional d’Aixovall (deixant de banda el que pensa cadascú del motiu o de com es va tractar la qüestió). Aquests dos petits exemples demostren que, si volem, podem. Que som la generació del canvi. La generació que demostra que sabem mobilitzar-nos, que sabem el que volem i el que ens preocupa. I això em fa veure que tenim una Andorra de futur, que tenim una Andorra on els joves tenim ganes de treballar. Però això sí, ens hem de moure de la cadira. Hem de denunciar allò que trobem injust i junts reclamar que canviï i aconseguir-ho. Per a mi, això és un exemple de participació i aprofito per felicitar-los. Pot ser, i així ho desitjo, que aquesta sigui la primera de moltes mobilitzacions de joves pels nostres drets. Hem de prendre exemple i dir que quan alguna cosa no funciona la millor manera que tenim de dir-ho és sortir als carrers i explicar als nostres governants que amb els nostres drets no s’hi juga.
Junts som més forts i podem fer d’aquesta Andorra, la nostra Andorra, l’Andorra de futur pel dia d’avui.
