Els Junoy

Aquest mes d’abril el Grup de Recerca de Cerdanya (GRC), entitat germana de la Societat Andorrana de Ciències, ha tret el darrer número de Querol, una de les seves tres publicacions. Les altres dues són Era i Ker. Tant Querol, que arriba al número 26, com Ker es poden consultar íntegrament en versió pdf al web del grup (www.recercacerdanya.org).
A les seves 124 pàgines hi trobareu diferents articles que tenen com a nexe la cultura i en alguns casos el territori històric de la Cerdanya. Dels que he llegit, m’agradaria destacar el que ha escrit la geneaòloga i historiadora Sofia Garçon Peyrí sobre la nissaga dels Junoy de Queixans.
Un capítol de la història de Queixans. Cal Junoy, hisendats i masovers (1814–2014) és el llarg títol d’un també llarg i interessant article que amb l’ajuda d’un llenguatge senzill i harmoniós emprat per la Sofia se’ns farà curt. La Sofia fanga sobre la fèrtil terra d’aquesta nissaga  que té els seus orígens més remots a la població d’Alp, d’on sortí Pere Junoy Colomer (1775–1865), el veritable cap familiar, que amb els seus fills fermà tot un imperi agrícola i industrial de referència en la història de Catalunya. Els Junoy combinaren aviat l’ofici de paraires amb el de pagesos amb la compra de les finques a Queixans on bastiren la seva casa pairal. Poc temps després construirien els seus primers tallers tèxtils a  la Barcelona encara emmurallada, molt a prop del monestir de Sant Pere de les Puelles. Els viatges per l’Europa de la Revolució Industrial els inspiraren per importar a Barcelona la tecnologia que enlairà l’economia i fundà la burgesia barcelonina que hem conegut. Des del cap i casal, la seva hisenda d’hivern de Tiana o des de la pairalia de Queixans, Pere Junoy administrava i tenia cura de tot un imperi que enllaçava el litoral amb la muntanya, la indústria amb la pagesia, i l’agricultura amb la ramaderia.
Els Junoy impulsaren l’arribada a la Cerdanya del primer camí rodat des de Barcelona, per la collada de Toses, també tingueren a veure amb la construcció de la carretera i del ferrocarril, i com no, foren la primera família que construí les primeres torres d’estiueig. A diferència de molts estiuejants, els Junoy eren cerdans de soca i d’arrel, i així sempre ho exemplifica la Sofia, membre d’aquesta nissaga, sobretot quan parla de la seva àvia, Montserrat Clot Macià, mestressa de cal Junoy, que per part de mare era dels Macià Bonaplata, una gran nissaga de referència de la burgesia industrial barcelonina.
La Sofia explica aquesta història perquè convé que no sigui oblidada en aquesta època d’immediatesa que vivim, en què el llegat i formes de vida d’aquestes famílies s’estan fonent i confonent en l’oblit col·lectiu.