Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de mpadin

Maria Pilar Adín

Periodista

 

 

Els Llàtzers de les engrunes són Andorra




Ara que els anomenats països rics –Andorra ho és?– tastem dia sí dia també les nafres de Llàtzer, el pobre que cada dia s’alimentava de les engrunes que queien de la taula del ric Epuló, en forma de tempesta desfermada o de pandèmia incontrolada, potser fora bo repensar cap a on volem anar. I no sempre caminem ben orientats –soc una desorientada recalcitrant– i no sempre ho fem amb una meta clara i amb pas ferm i decidit. I sobretot no sempre tenim en compte les nostres arrels, no per repetir fins a la sacietat els mateixos tics decimonònics, sinó per agafar impuls i construir el país que volem amb uns fonaments sòlids. Hi ha qui s’ha quedat a l’època del Duralex, i Andorra tampoc no era ni és això, direm escandalitzats. Potser el que té el Principat és una crisi d’identitat, dependent del sud però sospirant pel nord. I és clar, la vida va més enllà de dependències i quimeres. Va de tocar de peus a terra i prendre el pols als qui hi vivim, si no tornarem a empobrir els desitjos i aspiracions que no són utopies, sinó motors de canvi. Potser ens caldria enlairar la mirada i sortir de nosaltres mateixos i escoltar la gent, els de la part altíssima de la capital feta de xalets inexpugnables, i els de la part també alta tocant a Ciutat de Valls, que vivim, lluitem, preguem i plorem, que estimem i esperem, que vivim i morim amb residència o nacionalitat. Els que no participem en debats perquè treballem fins a les tantes també som Andorra, arrossegant-nos pel fangar, si voleu, però ho som. I els de les pensions de Príncep Benlloch, Llàtzers de les engrunes, que demanen un euro per al cafè, també. Ves per on!

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic