No puc estar-me de tornar-ne a parlar, i de manifestar la meva decebedora constatació: no hi ha prou consciència sobre aquest tema tan sensible.
Insisteixo, perquè malgrat tot, em sembla que cada any hi ha més gent que reconeix la necessitat de respectar més els altres per tal de no molestar tant.
Em sap molt de greu que el soroll tan estrident d’un sol petard pugui causar uns danys en altres persones i animals. Estic convençuda que qui els fa petar no és realment conscient dels seus actes.
És clar: si són nens els qui els tiren, han estat induïts pels seus pares, que els en compren i ho permeten. No es tracta d’un sol petard, es tracta d’un seguit de sorolls estridents fets per un sol individu. Si són una colla que ho fa, ja es multiplica tot. I no estem parlant solament dels danys als animalets de companyia, també molta gent que va pel carrer s’ha de veure sobtada per aquestes actituds poc cíviques. Ja estem prou envoltats d’agressivitat visual i sonora per tots els mitjans actuals imaginables!
Ens hem de fer sempre la mateixa pregunta: per què els adults han d’incitar els menors a molestar la gent? Ara més que mai, en plena pandèmia, s’ha de pensar en les persones malaltes, grans o joves, infants o nadons. És un bon moment per pensar en els altres. No tothom té tota la salut que voldria.
Torno a fer una crida, com cada any, als Comuns i Govern perquè, per favor, posin una mica de seny i apliquin mesures per regular aquest problema. Es tracta de fer la revetlla de la nit de Sant Joan, i no sorolls durant molts dies abans i també dies després, a tota hora i lloc.
Bona festa de Sant Joan, encara hi som a temps!
