Els miracles són fets produïts per una intervenció especial de Déu, fora de l'ordre de les causes naturals per Ell establertes i destinats a una finalitat espiritual. El Catecisme de l'Església catòlica els presenta com a testimonis del fet que Jesús és Déu, com una invitació a creure en Ell i reconeix la seva eficàcia per enfortir la fe. (Cat. 548).
Etimològicament, la paraula miracle ve del llatí miraculum, que significa fet admirable i, alhora, de mirari, que significa sorprendre's, admirar-se. La doctrina catòlica ensenya que els miracles només els realitza Déu. Els sants poden ser invocats per ajudar-nos a assolir les benediccions de Déu, però el seu paper només és d'intercessió.
Jesús durant la seva vida terrenal va fer molts miracles. Al Nou Testament en surten relatats més de quaranta. Es poden classificar en quatre grups: sanacions (curació de malalties i problemes físics), exorcismes, resurrecció dels morts i control sobre la naturalesa. Tal com testifica l'evangelista Sant Joan: "Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom" (Jn 20, 30-31). 
Els miracles de Jesús ens mostren la seva compassió i misericòrdia profundes envers la humanitat. Jesús guareix malalts: cecs, paralítics, leprosos; calma la tempesta, camina sobre l'aigua; ressuscita morts... "Jesús és el miracle més gran: tot l'amor de Déu contingut en un cor humà" (Benet XVI).
El primer dels miracles és el de les noces de Canà. Jesús assisteix a un casament a Canà de Galilea i l’acompanyen la seva Mare i els deixebles. Maria, la nostra millor intercessora, s'adona que manca el vi, i ho comunica al seu Fill. Jesús atén la petició i converteix l'aigua en vi. L'evangeli de Sant Joan relata: «Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en Ell».  (Jn 2,11). 
Els apòstols són testimonis directes dels miracles de Jesús i, després de la Resurrecció, els envia a predicar i a fer miracles en nom seu. Actuen amb la força de l'Esperit de Déu, reforçat a la Pentecosta. "Els apòstols feien molts miracles i prodigis enmig del poble. Els creients solien trobar-se tots plegats al pòrtic de Salomó, animats d’un mateix sentiment" (Ac 5,12).
Els Miracles Eucarístics són aquells esdeveniments sobrenaturals amb què Déu confirma la presència real del cos i la sang de Crist a l'Eucaristia. El beat Carlo Acutis, que el pròxim 27 d'abril serà canonitzat, va realitzar una exposició sobre aquests miracles esdevinguts al llarg dels segles i reconeguts per l'Església. N'és un exemple el miracle de Lanciano que fou al segle VIII, quan un monjo que tenia dubtes sobre la presència real de Jesucrist a l'Eucaristia, descobrí en el moment de la consagració que el pa i el vi es transformaven en carn i sang. 
El pare Emiliano Tardif (1928-1999) missioner del Sagrat Cor, va predicar la paraula de Déu a més de setanta països. Al llarg de la seva vida va fer milers de curacions físiques. El seu lema era: "Jo prego i Jesús sana". Assegurava que els miracles són signes del poder de Déu, que mostren que Jesús és viu i serveixen per al creixement de la nostra fe. Moltes vegades pensem en les curacions físiques, però el miracle principal és la transformació del cor.
Crec fermament en els miracles. Ocorren cada dia, tan sols hem d'obrir els ulls. Al llarg de la meva vida us asseguro que he viscut diverses situacions que considero miraculoses. La Verge és sempre la nostra millor mediadora, i sempre acudeixo a Ella com a mare.
"Hi ha dues maneres de veure la vida. Una, creure que els miracles no existeixen, l’altra creure que tot és un miracle" (Albert Einstein).