Si algú té la curiositat de saber des de quan existeixen molins a Andorra, avui li puc contestar que com a mínim des del segle XV. Un moment en què segons els climatòlegs el clima era més aviat sec, fins i tot al Pirineu. Els camps de blat sègol, les vinyes i els horts, fins i tot a molta alçada, constituïen  el paisatge de l’Andorra medieval, menjant cada dia més terreny al bosc.
El cultiu del blat va comportar la construcció de nombrosos molins, la majoria propietat de cases particulars per demostrar-ne la fortalesa. Amb aquest article dono a conèixer quatre notícies sobre l’existència de molins medievals a Andorra entre el 1466 i el 1469, extretes del llibre de protocols del notari Jaume Luppeti, que es conserva a l’Arxiu Nacional d’Andorra.
El molí de la Casa Som, que es trobava prop de l’actual plaça de Montaup, a Canillo, fou venut a la Casa Pellicer l’any 1466. Després seria recuperat per les Cases Som i Muxeró i enderrocat l’any 1965. Distribuïts al llarg del Carrer Gran de Canillo s’hi havien trobat fins a set molins. Avui només en queda com a testimoni d’aquest passat el molí de Cal Carlí o de Cal Muxeró, comprat pel Comú de Canillo a la Casa Ton de Borró, l’any 1983. Tres anys més tard, l’any 1469, trobem dues actes notarials on consta l’existència de dos molins a Escaldes-Engordany. Es protocol·litzen dues vendes de dret a moldre. La primera és atorgada per Pere Muxella, d’Engordany, de la Casa Tolse, a favor de Ramon Aymar, de la Font, en la qual es documenta un molí a Escaldes, prop d’un pont de fusta i del Camí Ral. En la segona Ramon Ribot, d’Engordany, hereu de Casa Ribot, ven al seu germà, Arnau, el dret de moldre en un molí que es trobava al terme d’Engordany, prop de la llaneria de la Riba. En una darrera notícia, de finals de l’any del 1469, Pere Cases (a) moliner de les Bordes, de la parròquia de Canillo, reconeix haver cobrat de Joan Rossell, de Meritxell, el pagament de la llegítima de la seva mare, Maria. Doncs, es fa referència al molí de les Bordes de Pellicer, avui en perill de ser amagat sota el tram de l’eixamplament de la Carretera General 2, a l’alçada de l’Aldosa de Canillo. 
Aprofito per conscienciar als propietaris dels molins i a les institucions públiques de la necessitat de restaurar els molins i de posar-los en valor com a integrants  del nostre patrimoni cultural. En aquest sentit, es d’agrair la sensibilitat de les cases Joan Antoni d’Encamp, Guillem d’Encamp, posat en valor pel Comú d’Encamp,  Tomàs del Tarter i Rull de la Massana, que han restaurat i fins i tot han posat en funcionament el seus antics molins.
Espero amb especial interès la pròxima publicació d’un llibre sobre els molins d’Andorra escrit per Francina Pons i que posarà de manifest el valor d’aquestes construccions.