Els nens, enganxats al mòbil

És intolerable que els nens, i els adolescents –sobretot aquests, que són els pitjors– estiguin tot el dia enganxats al mòbil. Tot el dia mirant la pantalla, jugant, parlant per Whatsapp, o mirant fotos a l’Instagram. Enganxats, addictes, incapaços de controlar-se ni de fer una pausa. No poden centrar-se, concentrar-se en una sola feina, en una sola lectura –ja impossible si és una mica llarga– perquè regularment han de mirar la pantalla. No llegeixen més d’una línia seguida, no llegeixen cap consigna ni informació. Cada certs minuts la pantalla s’ha d’encendre, amb el cop de llum corresponent, siguin on siguin. El mòbil no pot estar mai en silenci absolut i no coneixen allò del “modo avión”. Els nens i els adolescents –aquests són els pitjors– viuen enganxats al mòbil.

Sí, és cert, molts / alguns nens, viuen enganxats a les pantalles. Sí, és veritat que molts adolescents –aquests éssers fràgils i amb les pitjors etiquetes i prejudicis a l’esquena i, sobretot, a la mirada dels adults– viuen enganxats al mòbil, que porten com si fos un apèndix del seu braç.

Però gosaria dir que nens i adolescents simplement imiten els adults i fan servir les pantalles que els compren, faciliten, ensenyen a utilitzar i controlen el temps d’ús, els adults.

I diria que molts / alguns adults viuen addictes al mòbil, sense cap control ni mesura, sense respectar les més elementals normes d’educació. I no llegeixen textos llargs i no respecten moltes informacions ni consignes.

Hi ha adults mirant el mòbil, el Whatsapp, el Facebook i l’Instagram al cinema, al teatre, en una conferència, al cotxe mentre condueixen en plena autopista o quan s’acosten a un pas de vianants i al carrer mentre caminen. Fins i tot he vist atendre una trucada en ple espectacle d’òpera a l’auditori Claror a Sant Julià, i als cinemes és un festival. Hi ha molts adults amb el mòbil a taula mentre sopen amb la família, mirant-lo mentre passegen un nadó, al qual, segurament, li deixaran al cap d’una estona perquè calli i no molesti.

Aquest és el panorama adult i civilitzat. El referent a imitar, i diria que educació i imitació tenen molt a veure. És allò que fan pares, mares, lampistes, mestres, professors, dependentes, enginyers i el papa de Roma. O tothom és metge d’urgències pendent d’un avís urgent o corredor de borsa, pendent dels últims moviments a Wall Street, o estem fatal. Però els nens i els adolescents –els pitjors, sempre els pitjors– han de ser purs i no poden estar contaminats per l’entorn. Han de ser espartans, eremites i heroics. Han de fer allò que els adults no els ensenyen a fer, no amb la teoria, sinó amb la pràctica, que és el que compta.