Els noms darrere de les xifres

Llegia aquesta setmana un tuit d’un periodista de TV3 que deia: “Darrere de cada xifra hi ha un nom i una família destrossada.” L’afirmació li servia per anunciar que el coronavirus se li havia endut un familiar. I com ell, tants altres. Fa dies que vivim envoltats de xifres. Quants contagiats, quants morts, quants s’han curat... Números i més números que a vegades ens fan oblidar justament el que deia el periodista, que darrere de cada xifra hi ha un nom. I quan t’hi pares a pensar, se’t trenca el cor perquè de cop aterres a una realitat que aquest maleït confinament de vegades ens fa oblidar. Cada vegada que veig un nom o algú que explica que ha patit una pèrdua, penso en la meva família. Els pares, els tiets, tots ells formen part d’aquest anomenat grup de risc i m’adono que si els passés res, no serien només una xifra. Seríem una altra família destrossada i de la manera més inhumana, perquè aquest virus també ens impedeix compartir el final de la vida i el dol. Per no parlar d’aquesta mena de minimització de les morts quan se’ns diu que bé, eren persones grans. I què? Eren persones. Segurament molts d’ells encara amb coses per aportar, amb històries per explicar i amb capacitat per fer feliços els seus. Vivim en una societat que sembla que ha oblidat aquells que ens han permès a tots plegats ser on som, els que han sustentat famílies en dificultats econòmiques o els que han cuidat nets quan els pares no podien. Si aquesta crisi ha de servir per a alguna cosa, espero que sigui, també, per pensar més en uns padrins, unes persones, uns noms, que no es mereixen aquest final.