Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Els noms i els cognoms




En la darrera columna us vaig parlar dels primers andorrans que sortien documentats, els primers als quals podem posar nom, es tracta del matrimoni format pel Ricosind i la Mazulina, que l’any 903 van vendre una vinya situada a Encorces al comte Sunifred II, que com vaig dir, en aquella època era el senyor de tot el país.
Aquestes persones i altres de la mateixa època apareixen documentalment sense cap altre cognom i apel·latiu. Els cognoms, com els coneixem avui, apareixeran de forma progressiva força més endavant. Ho coneixem gràcies a la recerca de l’Albert Pujal, que podem contemplar al llibre Història de tots els noms de casa d’Andorra. Onomàstica andorrana anterior al concili de Trento.
La documentació medieval provinent de la catedral i del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, editada pel pare Cebrià Baraut i Obiols, és una clara mostra d’aquesta evolució de l’onomàstica del nostre país. En un primer moment tenim noms d’origen got, com Borrell, Guitart, o els referits Ricosind i Mazulina; que conviuen amb d’altres d’origen fràncic, com Martí, i altres que podríem considerar d’origen pròpiament pirinenc, com Asnar, Aster o Ènec.
Els noms evolucionaran, n’existirà una tria que creiem que vindrà determinada per certa moda, alguns desapareixeran i n’apareixeran d’altres. Sense anar més lluny, els noms d’avui no són com els de fa un segle. En un moment determinat s’afegirà al nom d’una persona el del seu pare, per exemple, si un senyor es deia Borrell i el seu fill Pere, en la documentació aquest apareixeria com a Pere Borrell. Aquests primers indicis de cognoms apareixeran amb altres que trobem al segle XII referits al lloc de procedència. Si un senyor era de la Mosquera i es deia Pere, a la documentació apareixeria com a Pere de la Mosquera. En trobem d’altres amb característiques geogràfiques, com Joan Puig, per citar un exemple, corrent que trobem en tot l’àmbit lingüístic català. També en començarem a trobar de referits a alguna característica física. Aquest seria el cas d’un home ros i una dona morena, que podrien aparèixer com a Eudald Ros o Maria Bruna respectivament, com a exemples que ara m’acabo d’inventar.
Llegiu-vos aquest interessant llibre i també les altres obres que Pujal ha escrit centrat en la parròquia d’Ordino per comprovar aquesta evolució força heterogènia i s’ha de dir també, de certa complicació que ha desembocat en els cognoms actuals.
Els que procurem fer una mica de recerca històrica i també ens hem atansat al fascinant món de les genealogies, començant per la familiar, comprovem com els cognoms apareixen i desapareixen en un lloc, en un anar i venir històric que sovint traspassa límits i fronteres. Molt sovint un cognom que pensem que està molt arrelat en un poble, podem comprovar que el seu origen és el d’una persona que en provenia d’un altre, i a la inversa, ens podem trobar amb cognoms que poden semblar d’origen foraster que es troben en un lloc des de fa segles.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic